Només el COVID-19?
En aquests moments difícils, quan la COVID-19 i les seves conseqüències (sobretot per a l'escola pública) semblen ser l'únic tema, i amb ella sembla que es vol tapar tot, convé recordar una vegada més el principal problema que subjeu sota la catifa del nostre sistema educatiu basc: la segregació escolar. El Consell Escolar d'Euskadi, Save the Children i tots els agents de l'educació pública han denunciat reiteradament que la xarxa pública continua sofrint cada dia, però no es vol buscar una solució a aquest problema.
La segregació escolar: la vergonya del nostre sistema educatiu
"En la CAPV, la concentració d'alumnat de baix nivell socioeconòmic afecta al 46,6% del total de centres, sent el 88,9% d'aquests centres de molt alta concentració de titularitat pública"
En la CAPV, la concentració d'alumnat de baix nivell socioeconòmic afecta al 46,6% del total de centres, i el 88,9% d'aquests centres de molt alt nivell de concentració són de titularitat pública, segons Save the Children (2018). La situació continua empitjorant. Com és això? És la conseqüència directa de la negació de recursos a l'escola pública i de la sobrefinanciación de l'ensenyament concertat, d'apostar per aquesta última, en detriment de l'educació comuna. El Govern Basc assumeix el paper de jutge imparcial, tractant les dues xarxes totalment diferents com si fossin iguals; així, els anys i la falsa llibertat d'elecció del centre permeten continuar creixent la segregació escolar com si es tractés d'un fenomen natural o inevitable.
En conseqüència, gairebé la meitat dels centres educatius de la CAB (finançats amb els diners de tots) continuen optant per les quotes econòmiques ("voluntàries", perquè són il·legals), la qual cosa genera una discriminació real entre les famílies que poden triar i les que no tenen possibilitats econòmiques, és a dir, genera una bretxa, una separació social entre els centres, la segregació.
Plans de propaganda
Davant aquesta realitat socialment injustificable i les contínues denúncies que any rere any s'acomiaden, el Govern Basc ha volgut netejar la cara amb documents i plans que diuen defensar la diversitat i inclusió però que no qüestionen la realitat d'aquest sistema públic-privat desequilibrat i discriminatori, i que no van a l'origen del problema:
II Jornada d'atenció educativa a l'alumnat immigrant en l'àmbit de l'escola inclusiva i intercultural 2016-2020. El pla no s'ha executat en un 20%. Escolarització de l'alumnat d'origen estranger en el sistema escolar de la CAPV. En el document diagnòstic i noves mesures d'intervenció, d'octubre de 2018, no apareix cap mesura concreta. El programa Hamaika Esku, per part seva, no és suficient. Per la convivència i l'equitat educativa
"Plans en paper, intencions, paraules boniques, mesures a mig fer, però sense posar els mitjans necessaris per a posar-les en marxa"
el conveni de col·laboració (juliol de 2019) incloïa únicament mesures assistencials de caràcter social, i únicament a Vitòria-Gasteiz (l'informe elaborat per la Mesa Interinstitucional local es troba en un calaix). Aquest mateix mes es va posar en marxa el projecte Magnet-Erakarri, que s'aplica exclusivament en els sis centres educatius de la CAB, alguns dels quals van presentar denúncia per la insuficiència de mitjans addicionals per a la realització del projecte. Convé llegir les conclusions de la Fundació Jaume Boffil, impulsora de l'experiència catalana del Magnet, que insisteixen que la segregació no es paralitzarà si el Departament d'Educació i l'Ajuntament corresponent no prenen mesures polítiques específiques contra aquesta segregació. Mesures de política educativa no aplicades.
En definitiva, plans en paper, intencions, paraules boniques, mesures a mig fer, però sense posar els mitjans necessaris per a posar-les en marxa i sense mesures reals per a revertir la discriminació que genera aquest sistema. En conseqüència, són els professionals i les famílies de l'educació, amb la seva implicació, els qui porten al seu càrrec la gestió de la segregació escolar, que afecta el conjunt de la comunitat educativa i al seu entorn social.
Recordem que el Govern Basc (PNB-PSE) es va retratar davant aquest tema al setembre de 2018 en rebutjar la tramitació d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la plataforma Zubiak Eraikiz i secundada per més de 17.000 ciutadans i ciutadanes (que pretenia impulsar el debat sobre les condicions mínimes per a avançar cap a un sistema educatiu més inclusiu i no segregador).
Existeixen solucions
Són moltes les mesures que es poden adoptar davant la pròxima campanya de matriculació, un moment clau per a no augmentar la segregació anual que genera: la creació d'oficines úniques de matriculació en cada municipi per a una escolarització equilibrada de l'alumnat
"Es poden prendre moltes mesures enfront de la pròxima campanya de matriculació, un moment clau per a no augmentar la segregació que genera cada any"
per a garantir i, al mateix temps, gestionar la matrícula fora de termini de l'alumnat; prohibició categòrica de cobrar "aportacions voluntàries" a les famílies dels centres sostinguts amb diners públics; canvis en el barem d'admissió, eliminant el referent a la renda i el punt de lliure disposició del centre; control de ràtios d'alumnat per aula en la xarxa concertada; dotar a la xarxa pública de més mitjans i personal (xarxa inclusiva, universal, principal motor de compensació i euskaldunización de les desigualtats); creació d'un mínim i màxim d'una aula pública en tots els centres educatius amb diners públics, etc.
És el moment de replantejar el sistema educatiu basc que any rere any genera la segregació i que no compleix els objectius d'inclusió que la societat basca demanda i necessita. Mirar i canviar la realitat. Fa falta consciència social per a acabar definitivament amb aquesta realitat més vergonyosa de la nostra societat.