- La competència i el qüestionament entre les ikastoles i les escoles públiques s'estan estenent de manera preocupant en molts dels nostres pobles, així com entre diferents agents de la comunitat educativa. Desqualificacions i menyspreus sense imatge mútua. De tant en tant, fins i tot en alguns articles d'opinió, llegeixo expressions molt dogmàtiques.
No em preocupa el debat, perquè pot ser molt enriquidor i hauria d'haver-hi molt més sobre educació, perquè és un tema estratègic per al futur d'Euskal Herria. Però em preocupa l'actitud, perquè veig discussions parcials i declaracions a la lleugera i, sobretot, falta de respecte cap als altres, que treballen de ple en l'àmbit de l'educació.
Em refereixo a expressions que s'han fet a la lleugera, com per exemple, que el moviment de les ikastoles en els últims cinquanta anys hagi fet en favor del basc i de la cultura basca i que s'hagi oblidat o menyspreat en quatre paraules la labor que continua exercint en l'actualitat. Perquè dir que és un moviment educatiu privat sorgit de la iniciativa popular i reivindicar que se li ha de donar un tractament privat o no tenir en compte les aportacions que en la seva trajectòria ha fet al basc, a la pedagogia i al model escolar, és analitzar la realitat de forma molt parcial.
Així mateix, és una injustícia no reconèixer l'aportació de l'escola pública a la difusió del basc, ja que ha suposat una fita en l'expansió natural del basc en la societat. I, per descomptat, per a garantir la igualtat i integració de la societat, és miserable no aplaudir l'immens treball de l'escola pública. En el mateix sentit, és una infàmia que es titlli d'escola " de l'Administració" i s'acabi amb el treball que s'està duent a terme en molts pobles i barris en el camí d'un altre model d'escola.
En tot això, en alguns casos, hi ha massa misèria humana per part dels uns i els altres, perquè darrere de suposades discussions serioses s'amaguen interessos propis, com la competència en matriculació en alguns casos, l'interès propi per determinats llocs de treball, o l'experiència i les vivències personals. Perquè, quan utilitzem als altres per a desqualificar, fem absurdes algunes opinions que poden ser legítimes.
Però, en el fons, hi ha una idea que hem d'aclarir i debatre, i això és El públic, que jo crec que en massa ocasions ho analitzem de manera parcial i fora de context propi.
Hi ha una idea que cal aclarir i debatre en profunditat, i això és el que jo crec que és la Publicitat, la qual cosa en massa ocasions analitzem de manera parcial i fora de context propi
Des del segle XIX fins a l'actualitat, el concepte de publicitat ha estat vinculat únicament a l'Administració. Així, a França i a Espanya hi ha dos tipus d'escoles, privades i públiques, ningú se sent discriminat, perquè reflecteix bé la realitat. Però en la història del País Basc hi ha un fenomen curiós, únic en tota Europa: "L'impacte de la iniciativa popular en l'educació". I quan aquesta iniciativa popular és variada i àmplia, quan ofereix un servei obert a tots, quan el control superior de l'administració l'aprova, i a més la voluntat dels agents és que sigui pública, no és comprensible que no es reconegui la realitat de la naturalesa pública.
L'Administració ens ofereix en nom del poble serveis públics bàsics com a sanitat, educació, pensions, serveis socials per a nens i persones adultes, recursos per a minusvàlids... Però, què ocorre quan la pròpia societat intervé en aquests serveis i els ofereix de forma àmplia i col·laborativa amb l'administració? Quan no hi ha negoci privat, la ciutadania no és igualitària a la del públic? És més, la iniciativa popular no aporta un complement addicional a la publicitat?
Sí, sé que cal alliberar la clau de la titularitat. Però, què fa que la iniciativa ciutadana sigui impensable com a pública? No es pot adaptar el concepte de publicitat a la nova realitat? Continuarem dominant sempre als de fora? Són inevitablement les lleis dels espanyols i francesos les nostres úniques referències? Per a quan una legislació respectuosa amb els models organitzatius creats com a poble?
Per a totes les persones que volem transformar la societat, és un exercici bàsic el reconeixement de la necessitat de la iniciativa popular. No es pot canviar la situació si no es reforça l'auzolan i la iniciativa popular. Sense el protagonisme directe de pares i mares, professors i ciutadans mai tindrem una educació nacional i euskaldun.la iniciativa popular és necessària per a enfortir moviments com el d'Euskaraldia, normalitzar el basc i construir un sistema educatiu propi i nou que ens correspon com a nació.
Tant les ikastoles com les escoles públiques tenen molt a aprendre. Tots dos són els pilars de la Nova Escola que somiem. Construirem la nova a partir de la realitat actual. I si actuem des del respecte mutu, guanyarem molt. Menysprear-se és un camí estèril. Hem de col·laborar, renunciant a mofar-nos. La responsabilitat que tenim entre mans és enorme.