Només es pot garantir la universalitat de l'educació amb la titularitat exclusiva de l'administració pública? Es produeix alguna segregació en les ikastoles? Les ikastoles són elitistes? Tenen sentit les ikastoles avui dia quan s'imparteixen en basca a l'escola pública?

En general, podríem dir que, a més de les cooperatives educatives (les ikastoles), el debat sobre l'aportació del cooperativisme a la societat basca continua viu. Fa al voltant de tres dècades, quan es va aprovar la Llei de l'Escola Pública Basca en 1993, es va produir un intens debat. En l'actualitat, les negociacions sobre el Pacte Educatiu han tornat a posar el debat en qüestió.

Crec que per a abordar aquest debat en profunditat, hauríem de conèixer les claus que ens ajudin a comprendre i valorar millor el model de les ikastoles i he volgut posar el meu granet de sorra escrivint un document d'unes 30 pàgines en aquesta adreça. Aquí només apareixen els titulars principals.

Com van sorgir les ikastoles i què van possibilitar la seva creació? Quines van ser les primeres motivacions de les ikastoles? I els d'ara? Avui dia les ikastoles tenen arrels comunistes? Tenen potencialitat per a transformar la societat? Per què eren i per què són interessants? Prenent el basc com a eix del projecte educatiu i la cultura basca, les ikastoles continuen sent institucions nacionals basques? El paradigma cooperatiu és vàlid també en l'educació? L'autogestió i el cooperativisme són valors propis de l'escola? Es pot posar el lideratge de l'escola en mans de la comunitat educativa? Quin hauria de ser el grau d'autonomia de les escoles respecte a l'administració?

M'agradaria subratllar una idea en aquesta direcció. Que qualsevol experiència que s'organitzi és, sens dubte, una bona notícia. De fet, des d'aquesta clau de l'autoorganització, els protagonistes participen plenament en l'organització, adoptant les decisions més rellevants del projecte. I l'autogestió i el cooperativisme, també en el sector de l'educació, són positius per definició.

Crec que en aquest moment i en aquest context, davant l'alumnat, el professorat, les famílies, les persones col·laboradores i la societat cal enfortir el sentit del model d'ikastola. S'hauria d'impulsar la participació dels treballadors de les ikastoles en la propietat de la cooperativa educativa com un pas més en l'aprofundiment del model. Al costat d'això, és necessari garantir, sí o sí, el dret a l'educació universal en les ikastoles i afavorir una transformació pedagògica més enllà de la innovació. Potenciar la participació de les famílies, conjugant la transformació organitzativa, la gestió integral i la conciliació. Revitalitzar la identitat basca connectant el territori, la cultura i la llengua amb el projecte educatiu de manera indissoluble. També hem d'avançar en la consolidació del vincle amb la comunitat mitjançant la posada en marxa de projectes de transformació social en col·laboració amb altres institucions. I finalment, diria que hem de garantir la vocació formativa i la motivació del professorat i reivindicar el reconeixement social d'aquesta professió.

Últimament s'observa un impuls polític i social que proposa un model educatiu unitari. En aquesta confluència, la diversitat, fins i tot referent als models educatius, és bona en si mateixa. La diversitat té valor intrínsec. El nostre jardí botànic organitzacional en l'àmbit educatiu no pot conduir-nos al monocultiu, pot haver-hi un risc de pèrdua d'identitat i de dilució en aquestes belles i ambicioses intencions.

Mirem amb orgull i d'enfront de l'experiència cooperativa de les ikastoles, sense por de detectar les febleses i els reptes, les llums i les ombres, amb confiança, compromís i fortalesa per a afrontar-los. Tenim una oportunitat immillorable per a fer les dues transformacions: la pedagògica i la transformació institucional. Bevent l'aigua que sempre és nova de la vella font de sempre.

* Andoni Mujika, ex director de les Ikastoles Kurutziaga i Ibaizabal de Durango

i és ex president d'Arizmendi Ikastola