argia.eus
INPRIMATU
Canvis en el procés de matriculació de l'alumnat, suficients per a fer front a la segregació?
  • El procés de matriculació de l'alumnat ha estat modificat pel Govern Basc amb l'objectiu de “distribuir de forma equilibrada la diversitat i la vulnerabilitat”. No obstant això, els agents han criticat que només afecta a la matriculació de nens i nenes de 2 anys, que l'ampliació de l'àrea d'influència per a l'elecció del centre planteja problemes i que no s'ha establert una única oficina de matriculació.
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2023ko otsailaren 07a
Eragin-eremua handitzeak ekar dezake ikasle zaurgarri batzuk beste auzo edo are, beste herri batera desplazatu behar izatea, diote eragileek.

Els canvis afectaran la matriculació de nens i nenes de 2 anys –no als alumnes ja escolaritzats–, així com als quals es matriculin fos de termini una vegada iniciat el curs escolar: tots els centres han de reservar un nombre de places per a alumnat vulnerable. En els anys següents, els canvis s'estendrien progressivament a la resta de les edats. LAB i STEILAS critiquen que només incideixi en els nens de 2 anys. “Hauran de transcórrer 16 anys perquè afecti a totes les etapes i nivells. Creiem que la reserva de places hauria de fer-se també a l'inici de les diferents etapes de l'ensenyament, perquè no és segur que un alumne que es matriculi en el curs de 2 anys realitzi tot el recorregut en el mateix centre, més encara quan l'escolarització obligatòria no sigui fins als 6 anys, per la qual cosa no es proposen mesures per a fer front als desequilibris que es produeixen en els cursos següents”, diu LAB.

"La reserva de places hauria de fer-se també a l'inici de les diferents etapes de l'ensenyament"

En la baremació (puntuació per a l'elecció del centre), el nou procés suposa un canvi: si el centre seleccionat és el centre més pròxim al domicili familiar, tindrà 7 punts i si es tria un altre centre de l'àrea d'influència, 5 punts. Fins ara, el fet que la residència es trobi en l'àrea d'influència donava 6 punts. Per al sindicat LAB el punt addicional que es dona per a reforçar el pròxim no és suficient, i a més demana que es llevin els punts que es donen als membres de la cooperativa.

STEILAS veu amb bons ulls que es puntuï més la proximitat del centre, però recorda que no està recollit que per sobre d'aquesta proximitat cal oferir sempre una escola pública del model D a qui el sol·liciti. De fet, hi ha casos de famílies que no han trobat el model D a l'hora de triar un centre pròxim. En l'àmbit d'influència de totes les famílies caldria garantir no sols una oferta pública suficient del model D, sinó també una oferta laica, afegeix LAB.

Tant els sindicats citats com la Plataforma d'Orgull de l'Escola Pública Basca han advertit que entre els canvis realitzats pel Govern s'han reordenat els àmbits d'influència, que la zona que ocupen és ara major: “Fomenta la competència entre centres escolars i posa en perill als centres més vulnerables, la majoria d'ells públics”, diu la plataforma. A més, l'ampliació de la zona d'influència pot comportar que alguns alumnes vulnerables hagin de desplaçar-se a un altre barri o fins i tot a un altre poble, diuen els agents, o que en alguns pobles petits no hi hagi oferta pública directa, ja que els nens es desplaçaran a algun poble pròxim, afegeix la plataforma.

"No consta en cap lloc que per sobre de la proximitat del centre calgui oferir sempre una escola pública del model D a qui el sol·liciti"

També s'han realitzat altres crítiques al procés de matriculació. Així, per exemple, no s'ha recollit una reivindicació ancestral, a nivell local i local, de la implantació d'una única oficina de matriculació, “establint les mesures de control oportunes”, que les variables que definiran a l'alumne vulnerable no es coneixen, i que amb l'Escola Pública Basca existeix una sobreoferta de places concertades, “la qual cosa perjudicarà i reduirà directament la xarxa pública, ja que la creació de noves places públiques s'ha permès el creixement il·limitat de la xarxa concertada”.

No obstant això, malgrat els canvis introduïts en el procés de matriculació, STEILAS i Harro destaquen que el nucli és un altre més i que mentre es mantingui el “model dual actual” (públic/concertat) no s'afrontarà adequadament la segregació. “Acabar amb la concertació universal i obrir un camí ral de publificación”, ha afegit la plataforma que el camí no és “distribuir als alumnes de l'un o l'altre tipus” sinó “construir una xarxa equilibrada i fort d'escoles públiques”.