En l'època de la pandèmia, en molts centres escolars es va apostar per sortir a l'exterior en la mesura que sigui possible durant les hores lectives; es van organitzar per a impartir les classes fora, en molts casos en coordinació amb l'ajuntament. En aquest article de fa tres anys, per exemple, es van llistar molts centres, i es va tractar el tema en un altre reportatge, deia el professor: "Estem veient que la tendència segueix". En definitiva, més enllà de la perspectiva de la salut (calia prioritzar els espais oberts per a reduir el risc de contagi), des del punt de vista educatiu es van observar múltiples beneficis a l'hora de treure les classes de quatre parets, assimilar continguts, experimentar conceptes, desenvolupar una actitud d'aprenentatge més positiva… Però la tendència ha seguit realment? Ha deixat empremta alguna, major voluntat de sortir a l'entorn a les escoles? Quin centre de la llista de fa dos o tres anys ha mantingut la intenció, quin ha mantingut un mínim hàbit, quin ha caigut de la roda?

Els corrents i administracions actuals impulsen l'adquisició de competències i el treball per projectes, sent l'exterior un bon context per a treballar per projectes. Els llibres i les explicacions del professor són fonamentals, l'experimentació i el coneixement per a si mateix. Al barri on està l'escola, a l'entorn, a una excursió, etc. se li pot treure molt de partit.

Què vam aprendre?

Durant la pandèmia molts col·legis van saltar a l'exterior. Vam aprendre que els espais exteriors no tenen per què ser utilitzats tots els dies, però que la sistematització de freqüències i sortides és important, i que no es pretén treure un horari de tant en tant fora, que el temps que passem fora i dins sigui més equilibrat. Es pot tractar el mateix tema a l'aula i fora de l'aula, sent necessari que l'u complementi i succeeixi l'altre, que es debati el treballat fora en classe, que es contrasti externament la informació continguda a l'aula...

També vam aprendre que tot el currículum no té per què ser treballat fora, però que es pot treballar en molts camps (història, química, geografia, art, matemàtiques, medi ambient…) i que és important preparar què i com volem treballar en aquest espai. En aquest reportatge recollim moltes claus i exemples pràctics.

I vam aprendre que l'ús racional i coherent dels espais exteriors és un tresor educatiu. Així ho va explicar el professor Dani Zuazagoitia: "Les evidències indiquen que en els espais exteriors es millora el procés d'aprenentatge; està demostrat que quan estem en l'exterior l'actitud és diferent, així com les relacions entre nosaltres –entre l'alumnat, però també entre el professorat i l'alumnat–, que en definitiva l'ambient és millor, que es millora l'humor i es produeixen emocions positives, i sabem que els processos d'aprenentatge estan molt arrelats en les emocions. Tot això augmenta l'adhesió a aquest espai i millora l'assimilació de les experiències i coneixements (conceptuals i procedimentals) que han adquirit. Els conceptes i les operacions són sovint més ben entesos que les explicacions abstractes, quan podem veure'ls, tocar-los i manipular-los".

Barreres de sortida a l'exterior

No sempre és fàcil organitzar alguna activitat en l'exterior, per exemple si es demana a un grup que es desembolica a l'aula amb un únic educador dos educadors per a poder sortir fora. Els professors reconeixen que sovint han de fer malabars per a coordinar-se. La falta de formació de molts professors per a saber què fer fora i com fer-ho també dificulta la motivació dels mestres còmodes en la inèrcia entre les quatre parets. A més, l'externalització del currículum requereix treball i esforç.

A Euskal Herria, com no podia ser d'una altra manera, sovint ens acompanyen la pluja i el fred, i sabem la teoria, "no hi ha mal temps, sinó roba inadequada", però la realitat és que sovint el temps és un límit per a sortir fora.