- Després de la jubilació dels primitius propietaris de la granota, l'editorial Erein és la propietària de la granota, i ara Erein decideix suspendre el contracte d'un únic treballador d'Igela al·legant que no s'han complert les funcions acordades. De moment, Igela es gestionarà des de l'interior de l'editorial Erein i subratllen que no es tancarà.
"Amics, ha acabat". L'editorial Igela ha publicat el 10 de juliol una nota que parteix d'aquestes paraules. Lander Majuelo ha estat l'editor i únic treballador de la Granota en els últims tres anys; Erein ha suspès el contracte del treballador i, de moment, no contractarà més, segons informa a ARGIA. Per tant, es perdrà tota l'autonomia que s'atorgava al treballador.
Entre altres, Xabier Olarra va formar part d'Igela des de la seva creació fins al final, i fa tres anys va signar un conveni amb l'editorial Erein perquè Igela Erein ho mantingués. L'editorial Erein va decidir incorporar a un treballador a Pamplona, a la ciutat on es va fundar i va desenvolupar l'editorial Igela, i segons Erein li va donar tota la seva autonomia, analitzant i revisant les condicions i objectius econòmics any rere any. "A conseqüència de l'incompliment d'aquestes funcions, l'editorial Erein ha hagut de rescindir el contracte amb la citada treballadora", informa mitjançant nota.
Erein diu clarament que no ha decidit parar l'editorial Igela i recorden que el catàleg de la granota està disponible dins d'Erein. A més, Erein farà "tot el possible" per a "tirar endavant el projecte editorial".
Erein es compromet a publicar els cinc llibres de la Granota en curs fins a desembre. Aquests serien els escriptors que tornarien: Joyce Carol Oates, Fiodor Dostoievski, Adania Shibli, Zadie Smith i Annie Ernaux.
"Els llibres traduïts al basc de tot el món formen part de la literatura basca"
En la primavera de 2021, ARGIA va publicar una entrevista a Xabier Olarra, fundador de la Granota, i Lander Majuelo. Olarra va donar el relleu a Majuelo a l'agost de 2020.
L'editorial Igela sorgeix de la necessitat de difondre la literatura en basca. Olarra trobava a faltar la novel·la negra. Heus aquí un passatge d'aquesta entrevista:
Xabier Olarra: (...) Em semblava que es necessitaven centenars de novel·les negres en basca perquè els meus alumnes de l'època poguessin llegir. Llavors, innocent, partim d'aquí sense saber quin forat negre podíem ficar. Negre, però es veien diversos punts de lluentor, molt lluny.
Llavors Igela part de la necessitat de tenir llibres traduïts al basc?
B.O. : La necessitat era enorme. Els donàvem 100 metres als alumnes, perquè Tots els dies comença i altres dues o tres novel·les d'estil basc, i obligaven a llegir poemes com un poema d'Aresti... Era necessari i no existia. Érem dos professors dels fundadors de la granota i partim d'aquesta necessitat. Això era un punt de partida, però no ens conformem amb això, cal obrir una mica de perspectiva. A la vista del que hi havia en aquell moment en el món de la traducció, les necessitats eren molt majors. Per això van sorgir també EIZIE [en 1988] i Literatura Universal [en 1989]. Nosaltres també ho vam fer.