argia.eus
INPRIMATU
Rearmament d'idees antimilitaristes
Kakitzat koordinakunde antimilitarista @KAKITZAT_ 2022ko apirilaren 25

Veiem en la televisió la imatge empedreïda d'un president legítim de l'Estat ucraïnès. Ens adverteix de les conseqüències de la falta d'actitud intervencionista per a altres països europeus en la guerra d'Ucraïna.

Celenski, immers en un World Tour com a Rock Star en les últimes setmanes a través d'una pantalla, se'ns presenta en el Congrés dels Diputats amb una atapeïda samarreta d'estètica militar. Equipés la situació actual d'Ucraïna amb la qual va viure a Guernica el passat 37. I aquest punt genera un estultillo entre el PP i el VOX. En aquest estultito dissimulen la paraula Paracuellos...

És curiós que el cap de les forces armades clarament neonazis utilitzi el succeït a Guernica en 1937 per a denunciar els crims de guerra. Més curiós encara si es té en compte que el Regne d'Espanya mai ha tingut paraules de perdó per a una vila que avui s'ha convertit en símbol de pau.

En altres paraules, denunciar el crim comès per la Legió Còndor és surrealista pel cap dels soldats amb tota classe d'adorns nazis. Però el Congrés dels Diputats, a part dels matisos i els cruixits, va oferir un sonor aplaudiment a l'alta autoritat ucraïnesa.

En altres llocs la sort ha estat diferent. A Grècia, després de donar la paraula a un militar nazi, l'escàndol ha estat gran. De fet, convé recordar que recentment la justícia grega ha proclamat al moviment neonazi Començar el dia daurat com una organització criminal. I a Portugal, vist el vist, s'han negat al fet que Zelenski comparegui en el Parlament de Lusitania.

"En Butxa o a Donetsk, passarà el mateix que a Guernica", ha afegit. Ens diran que van ser els vermells els autors de la destrucció"

Tornant al Regne d'Espanya, que és tan generós en cada tipus de condemna, veiem que les televisions donen veu a les persones que se senten ofeses per les paraules dels polítics ucraïnesos, encara que estiguin a favor de la seva causa. De fet, cal matisar: els bombardejos eren estalinistes i la guerra va ser fratricida. Per tant, esmentem el que un periodista ha dit sobre el succeït a Guernica: “Els bombardejos no eren tan bons, ni tan dolents els que van cometre els bombardejos” Tot això està emparat per la llibertat d'expressió a Espanya. Tanmateix, hauria estat curiós fer un comentari similar, per exemple, sobre Hipercor. Pensem que és curiós per les conseqüències judicials.

I mentrestant, l'alt diplomàtic espanyol Josep Borrell diu que els aplaudiments estan molt bé però que no distreguin l'atenció: aquí el reconeixement és important, però és fonamental enviar armes pesants a Ucraïna. El més important, tal com ens recordava el dia a dia que més ajudes rep d'Euskal Herria: “Oportunitat per a la indústria armera. L'armament basc es prepara per a l'important auge de la guerra d'Ucraïna”. Borrell està defensant el mercat d'armes, mentre ens tirem les mans al capdavant per les massacres. Les víctimes de massacres com la de Butxa, depenent de l'autoria del crim, seran de l'una o l'altra categoria. En Butxa o Donetsk passarà el mateix que a Guernica. Ens diran que van ser els vermells els autors de la destrucció. No obstant això, la categorització de Víctima de primera, segona o cinquena categoria suposa un petit consol per al mort. Això no importa quan estàs en una fossa.

La guerra, les guerres, les víctimes i l'esquinçament continu que provoquen en la població. Segons la propaganda de guerra que difonen els satrapes Putin o el còmic i estret Zelenski, la població civil cau davant l'explosió eixordadora de bombes Iskander o Tochka-O i míssils.

I, si tenen sort, podran escapar, i amb més sort, tot en funció del color de la pell i de la seva procedència, podran accedir a la categoria de refugiats.

Sobre el moviment antimilitarista i pacifista de tots dos països, ni una sola paraula. Què dir dels desertors que menyspreen als seus països per no voler col·laborar amb els exèrcits que els corresponen segons el territori en què viuen? Aquestes persones són rebutjades a les portes d'Europa per cometre un delicte tan greu com el de denegar la inscripció obligatòria i no voler participar en una escalada bèl·lica tan injusta i nociva.

No són temps de pau. La pau justa i desmilitaritzada sembla destorbar caricatures com la d'Iñaki Anasagasti. Sí, la guerra comença aquí, es fa aquí, en aquesta xarxa clientelista d'empreses d'armes. El Govern Basc concedeix subvencions a les empreses que aplaudeixen l'actual guerra d'Ucraïna. A més, ha acceptat enviar armes a Ucraïna. Per això, cal mantenir el conflicte armat i no apostar per solucions diplomàtiques. La sortida diplomàtica podria permetre als habitants d'Ucraïna tornar als seus habitatges i començar a reconstruir el que uns altres han destruït. Sota la protecció de la nauseabunda geopolítica i dels abominables capitalismes i imperialismes, la solució diplomàtica ha estat destruïda.

Aquí comença la guerra i des d'aquí també hem de fer front a l'escalada de guerra i a l'augment de la despesa militar. Cal desobeir els pressupostos per a enfortir els exèrcits i fer costat a les empreses armamentístiques basques. Per això, un any més, fem una crida a l'objecció fiscal a la despesa militar. El pressupost de la guerra ha d'utilitzar-se en les organitzacions que treballen per la pau, el desarmament i l'antimilitarisme. Així mateix, us convidem a participar en la denúncia contra la indústria militar basca, que tindrà lloc el dia 23 d'abril.

El Congrés dels Diputats s'ha convertit en una tribuna d'exaltació de la guerra. Les guerres s'enfronten amb desercions, insubmissió, antimilitarisme, desobediència civil i, sobretot, amb la mobilització. Guernica, Butxa, Gaza i no més declaracions de guerra. Els responsables són els mateixos, en diferents contextos, però sempre la mateixa passió econòmica, imperialista i capitalista. Ens toca rearmar de l'antimilitarisme i de la justícia social.