El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones aconseguirien una merescuda funcionarització, però almenys tantes, entre altres, algunes de les persones que signem aquest article perdrien ocupació i, en el millor dels casos, ens portarien a alguns a nous destins sense possibilitat d'elecció. A més, molts Ajuntaments quedarien col·lapsats en quedar vacants els seus llocs de Secretaria i Intervenció, mentre que la resta dels seus companys es veurien afectats pel seu funcionament amb posterioritat al de l'oposició.

A pesar que, a conseqüència de les decisions polítiques, la situació abusiva en les Secretaries i Intervencions de les entitats locals de Navarra va començar fa més de mig segle, ens centrarem en els últims esdeveniments (com a precedent, citarem que, en diverses ocasions, la nostra fixesa ha quedat en res en arribar al Tribunal Constitucional): Al maig de 2022, el Parlament de Navarra va aprovar la Llei foral 16/2022, que convocava a 30 places per a l'oposició, amb l'objectiu d'estabilitzar unes 150 places (sobretot en funció de l'antiguitat) i obrir un concurs de trasllats per a dotze funcionaris (al final). Aquesta llei establia que totes les Secretaries i Intervencions modificaríem el lloc el mateix dia per a garantir una transició ordenada. Aquestes eren les regles del joc, que tots hem acceptat i en funció de les quals decidim organitzar les nostres vides (aprendre, treballar, cuidar i altres tasques tan legítimes i importants com les anteriors), segons les circumstàncies de cadascun. I això va ser així perquè es va entendre gairebé de manera consensuada, fins i tot entre els quals ara promouen la desconnexió, que les persones que porten treballant quinze i 30 anys han demostrat la seva capacitat de sobres, a pesar que els governs no han anomenat durant tot aquest temps oposicions.

Al juliol de 2023 es van publicar els resultats del procés d'estabilització, però 145 persones no van prendre possessió perquè calia esperar a la resolució de l'últim procediment (l'oposició) convocat. Al novembre de 2023 es va realitzar l'examen de l'oposició. Moltes de les persones que van obtenir plaça per estabilització no es van presentar, i moltes de les quals es van presentar van ser sense haver estudiat expressament, confiant en la llei vigent que, si és el cas, deia que no era necessari realitzar l'examen.

Al desembre de 2023 (després de l'examen), el Tribunal Superior de Justícia va expressar els seus dubtes sobre la constitucionalitat de la llei i va suspendre provisionalment el procés d'estabilització mitjançant un acte. D'aquest acte es dedueix que s'esperava que el Govern de Navarra paralitzés tots els processos, com ja s'ha fet en casos similars. A l'octubre de 2024, el Tribunal Superior de Justícia va remetre l'assumpte al Tribunal Constitucional perquè resolgui si la Llei foral 16/2022 és constitucional i, una setmana després, el conseller Óscar Chivite va anunciar la seva intenció de modificar la llei perquè les places d'oposició puguin ser cobertes sense esperar a la resolució del Tribunal Constitucional (pel que les 30 persones que es van a funcionarizar per oposició serien beneficiàries). Però, per què es volen canviar les regles del joc ara, si aquesta interconnexió entre processos ja havia provocat dificultats? A conseqüència d'aquestes regles de joc, 145 persones que van obtenir plaça per concurs de mèrits no van poder prendre possessió del lloc al juliol de 2023 abans de produir-se la suspensió. I, a conseqüència d'aquestes regles de joc, van ser els resultats de l'oposició, i no els que haurien estat si haguéssim sabut que nosaltres anàvem a haver de fer front a l'atur, o si altres companys haguessin sabut que uns pocs haguessin pogut funcionar abans que uns altres, perquè això els perjudica en futurs concursos de trasllats.

No explicarem els problemes de legalitat i constitucionalitat que té el canvi que aquí es vol fer, perquè són molts (vulnerar els principis de seguretat jurídica i confiança legítima, els actes adoptats per la pròpia administració actuant, adoptar decisions normatives lesives amb efectes retroactius…), no se'ns fiquen en un article i els hi traslladem als qui ens han volgut escoltar: tant al personal de confiança del conseller, com als grups parlamentaris que han respost a la nostra petició de reunió, entre els quals no està el PP. En conseqüència, com hem entès, en l'actualitat no existeix cap informe jurídic que empari aquesta modificació, mentre que la Llei foral 16/2022 comptava amb informes tècnics que garantien l'adequació a la legalitat.

En qualsevol cas, la realitat és que perquè la iniciativa del pp tiri endavant n'hi ha prou que 26 dels 50 parlamentaris votin a favor. Creiem que aquesta votació estarà condicionada per les pressions d'altres grups interessats i entenem el desig dels nostres companys de treball de millorar les seves condicions de treball. Lamentem la situació, sobretot per les persones que es van funcionar en 2012, per les decisions polítiques i la falta d'acció dels Governs de Navarra, que no han pogut participar en els concursos de trasllats, però aquesta decisió política no resol els problemes fonamentals i els agreuja. Què succeirà si al final els processos es desconnecten i el Tribunal Constitucional dicta una resolució favorable a la llei? Com se solucionarà el mal causat als qui perdem ocupació o ens desplacen forçosament? Com es justifica la diferència de tracte entre els quals ara es fan funcionaris i els que es fan més tard?

Ens preguntem quin mal tindria esperar la resolució del Tribunal Constitucional, perquè si poniéramos en balança les millores laborals dels nostres companys i la nostra desocupació i el col·lapse de diverses entitats locals, no sembla que hi hagi cap dubte. Al cap i a la fi, no ens mereixem que el caos provocat per la deixadesa política de diverses dècades ens provoqui a un mal irreparable.

Per tot això, demanem que es respecti la legítima confiança que dipositem en l'administració en organitzar la llei, els principis del dret i les nostres vides.

Signat pels Secretaris i Interventors de les 58 Entitats Locals de Navarra:

1. Edgar Láinez Goñi, Interventor de Mendavia.
2. Mari Jose Ezkurra Legazkue (Ezkurra, Eratsun eta Saldias)
3. Eguzkiñe Aiesa Andrés, secretària d'Irurtzun
4. Francisco Javier Gil Izco, Secretari de Villava.
5. Don Joaquín Lizarraga Sanz, Secretari dels Ajuntaments d'Ezkabarte i Olaibar.
6. José Antonio Otazu Ferrer, Interventor d'Irurtzun.
7. Don Alberto Echeverría Armendariz, Secretari Interventor d'Aberin, Arellano i Morentin.
8. Inés Carpintero Ruiz Secretaria Interventora de la Mancomunitat de Sangüesa.
9. José Luis Navarro Resano, Secretari de Lizarra.
10. Nagore Madariaga Iriarte (secretària d'Arantza i Igantzi).
11. Joaquín Legarda Araiz, Secretari del Carcar.
12. José Miguel Corres ampolla, Vall de Llana, Mues, Sorlada i Piedramillera.
13. Sara Lana Cambra. Secretaria dels Ajuntaments d'Eulate, Aranarache i Larraona.
14. Asier Gil Artuch. Secretari-Interventor de l'Assemblea General de la Vall de Roncal.
15. Imelda Ruiz de Larramendi. Excedència als Ajuntaments d'Aguilar de Codes, Llaures, Genevilla i Marañón
16. Leyre Torres Ruiz, economista de l'Ajuntament d'Estella17. Asun Gil Barno, secretària de Viana
18. Raúl Echarri Jiménez, secretari d'Oteiza
19. Maider Muguiro Perez, Vall d'Arce, Oroz-Betelu i Secretari Interventor de la Vall de Lónguida
20. Idoia González de Zárate Fernández de Retana, Interventora de Viana
21. Ainara Armendáriz Castien, secretària d'Ansoáin
22. José Javier Cuenca Echarri. Interventor d'Azagra.
23. M. Concepción López Azanza, Abarzuza i Lezaun.
24. Alfonso Araujo Guardamino, Ultzama-Odieta
25. María Barkos Berruezo, Lakuntza
26. Isaak València Alzueta, Alsasua
27. Begoña Olaskoaga Etxarri, Lekunberri
28. David Modrego Jiménez, secretari de Fontellas.
29. María Jesús Hernández Luri, Azagra
30. Andrea Lafuente Bozal, Ribaforada
31. Raquel García Pérez, Cadreita
32. Angel bernardo galindo serrà, Rincón de Soto
33. Jesús Angel Lacarra López, Fitero
34. Edurne Chasco Garralda, Hissa
35. Begoña San Martín Amor, Carcastillo
36. Elvira Sáez de Jauregui Urdanoz, Doneztebe Santesteban i l'Associació de Municipis d'Elgorriaga
37. María Teresa Lizarraga Mansoa, Murillo del Cuende Udala
38. Jon Urteaga Albereda, Secretari de l'Ajuntament de Mendavia
39. Joanes Alemany Ollo, Araitz-Betelu
40. Ana Gómez Senosiain, Santacara
41. Sonia Mateo Ortega, Ablitas
42. José Miguel Vela Desojo, Villatuerta
43. José Gabriel Ayesa Aristu, Sangüesa.
44. Ana Alduntzin Navarro, Larraun.
45. María Dolores Sant Martí Hermoso de Mendoza, llicenciada en dret per l'Ajuntament de Pamplona i ex secretària de Zabalza i Belascoain,
46. Eunate Nicuesa Txakon, Bakaiku i Iturmendi.
47. Marta València Lara, Barásoain
48. Urtzi Nazabal Goñi, Mancomunitat de Sakana
49. Mertxe Goñi Gorriz. Interventor de l'Ajuntament d'Ansoáin
50. María Teresa Perales Díaz, Secretària de l'Ajuntament de Cascante,
51. Edurne Ayesta Zardoya, Interventora de Burlada
52. Flor Laparte Rodríguez, secretària d'Andosilla
53. Imanol Goñi Razkin, Secretari/Interventor de l'Ajuntament d'Arakil.
54. Íñigo Urdangarin Zurutuza, Interventor de Lesaka
55. Lucia Beloqui Iriarte, Basaburua i Imotz,
56. Etienne Alzate Figueras, Javier, Petilla d'Aragó i Secretari-Interventor d'Ezprogui
57. Juan Carlos González Muñoz, ex secretari de Yesa, nomenat per a la Vall d'Aranguren núm.
58. Sofía Peña Vidondo, Interventora de Berriozar