argia.eus
INPRIMATU
L'Organització Juvenil Aitzina posa fi al recorregut
  • En el document de tancament s'esmenta la «impossibilitat» de disposar d'un espai per a tots els joves d'esquerres i abertzales i de respondre amb la suficient eficàcia als «reptes que tenim» com a joventut basca i com a poble. En un termini d'uns mesos donaran lloc a «les reflexions, les relacions i els debats necessaris» per a «reunir forces i crear nous instruments per a la joventut basca».
Ipar Euskal Herriko Hitza @iehkohitza 2020ko urriaren 05
Aitzinako kideak euskararen aldeko ekintza batean. Argazkia: Aitzina.

L'organització juvenil Aitzina, creada per a ser el punt de trobada de joves d'esquerra i abertzales d'Ipar Euskal Herria, ha anunciat que ha decidit finalitzar la seva trajectòria. «Tenim clar que, en els últims temps, Aitzina ja no responia amb la deguda eficàcia als reptes que tenim com a poble i joventut basca», han assenyalat. Han esmentat la «impossibilitat» de comptar amb un espai per a tots els joves d'esquerra i abertzales, i han tingut «llacunes» en la resposta a les «diverses realitats, problemàtiques i reptes» que existeixen des d'Hendaia (Lapurdi) fins a Eskiula (Zuberoa), i des de Bardoze (Lapurdi) fins a Urepel (Nafarroa Behera). «Hem analitzat l'oportunitat, hem interioritzat la situació, hem valorat aquests anys d'alts i baixos i, amb maduresa, hem pres una decisió col·lectiva; posar fi a la trajectòria de l'organització juvenil Aitzina».

A mesura que en el si de la joventut «emergeixen noves formes i temes de compromís», la «difícil tasca d'endevinar la militància» de la dècada de 2010 ha marcat la trajectòria d'Aitzina, tal com han escrit en la seva nota final. Perquè hem de treure lliçons d'una banda; i per una altra, perquè li ho devem a la joventut basca». Així, han dit que des de l'àmbit juvenil assumeixen «la responsabilitat històrica» d'aportar al procés d'alliberament d'Euskal Herria: «la línia no s'interromp». Sense concretar, han anunciat que en el termini d'uns mesos donaran lloc a «les reflexions, les relacions i els debats necessaris» per a «reunir forces i crear nous instruments per a la joventut basca». En opinió d'Aitzina, “en un moment en el qual les idees d'esquerres, abertzales, feministes i ecologistes s'estan estenent cada vegada a més sectors de la societat, en Ipar Euskal Herria tenim les millors condicions per a avançar en aquest procés d'alliberament”.

A través de l'última nota, han volgut expressar el seu «agraïment especial» a tots els que han estat «part, company i camarada» d'Aitzina en els últims anys i han lloat «l'error», la «valentia» dels militants d'Aitzina. «La valentia d'aixecar-se contra les injustícies, de defensar les nostres idees amb el nostre cos en les accions, d'intentar crear espais de confluència o d'actuar per a erradicar l'opressió patriarcal que també travessa la nostra organització des del feminisme…».

Set anys de carrera

El 2 de novembre de 2013 es va crear l'organització juvenil Aitzina, en un multitudinari acte celebrat en Baiona, després d'uns mesos de marxa del procés Orain dun/k. Anteriorment va ocupar el lloc que va ocupar Gazteria, Haika i Segi. A nivell d'Euskal Herria, Ernai ha estat estretament vinculat a l'organització juvenil en els últims anys, i han organitzat diversos actes junts.

La primera campanya d'Aitzina es va centrar en el basc, la desvinculació de la joventut i la identitat nacional abans que acabés 2013. La primera acció es va dur a terme enfront de la sotsprefectura de Baiona. Van llançar carbó per a denunciar «la croada que l'Estat francès porta contra les ikastoles». En 2014, va començar a retirar una sèrie de senyals de ruta redactades íntegrament en francès per a denunciar l'«actitud opressiva de l'Estat francès cap a la societat basca». Aquests senyals de trànsit les va interpretar com «un símbol del procés d'assimilació portat durant anys» i les va introduir en un tren que es dirigia a París per a retornar-les a França. A conseqüència d'aquesta acció, la Policia francesa va detenir a un antic membre d'eta i va registrar la seu de l'organització juvenil en Baiona el 7 d'octubre de 2014. Però els joves van manifestar la seva voluntat de seguir «en la mateixa línia». «Continuarem utilitzant la desobediència civil llevant símbols que neguen la identitat del nostre poble». Posteriorment, es va procedir a la detenció de més joves per aquests fets, que van resultar greument ferits. Al desembre de 2014, Aitzina va col·locar senyals en quinze llocs d'Ipar Euskal Herria per a reivindicar el reconeixement institucional d'Ipar Euskal Herria i l'oficialitat del basc.

Al llarg dels seus set anys de trajectòria, l'organització juvenil ha realitzat nombroses activitats i ha donat a conèixer multitud de reivindicacions. Cal destacar, entre altres, el grup feminista impulsat per Aitzina, la campanya Guk EH i la dinàmica juvenil Oldartu, impulsada en contra de la cimera del G7. Però també ha trobat problemes al llarg del recorregut. En l'estiu de 2016, els membres d'Aitzina van iniciar una sessió de debat per a identificar les «causes d'ineficiència política» de l'organització, que va concloure amb la proposta d'un nou model organitzatiu a l'octubre de 2017. Però sembla que en els últims anys no donen la dinàmica que volien aconseguir, ja que avui han anunciat la fi de la trajectòria de l'organització juvenil. L'última paraula l'han fet amb el crit de seguir endavant: «Hi ha camí: En el camí de la independència, el socialisme i el feminisme, sempre Aitzina!».