Com molts altres amics, en els últims anys Catalunya segueix amb molta atenció. El que allí va ocórrer des que ens van avançar amb el referèndum de 2017 ens afecta. Per això també he estat desitjant conèixer els resultats electorals.

Pensant en una opció més interessant i innovadora, em dedico especialment als resultats de la CUP. De fet, el grup anticapitalista i independentista ha estat la clau de la majoria independentista. En aquesta ocasió, lamentablement, no ha estat així i han perdut la majoria les forces que van impulsar el procés.

El referèndum va ser el major acte de desobediència que s'ha organitzat a Europa, exemplar en molts àmbits. Entre altres coses, perquè va ser el model d'un full de ruta per a una ruptura democràtica, un mètode de resolució pacífica del conflicte i de protagonisme de la ciutadania. Aquest dia van participar 2.285.000 ciutadans i 2.020.144 vots a favor de la República catalana.

En les eleccions del diumenge, CUP, ERC i Junts només 1.229.785. Tenint en compte la ubicació exacta de les votacions del grup ultradretà i menyspreable Aliança Catalana, han quedat gairebé un milió d'independentistes sense votar. Sens dubte, el més assotat ha estat l'ERC, que estava en el govern. De la mateixa manera, la caiguda de les persones de la CUP no ha estat gens modesta.

En 2017 2,2 milions de catalans van fer una elecció valenta, el 90% i la resta van votar a favor. Després de la paraula donada al poble, els polítics professionals es van fer càrrec del procés i el van portar a la tradicional competició electoral que va sortir dels carrers de competència.

L'Estat espanyol va colpejar en un primer moment amb duresa: detencions, amenaces, article 155... El poble no es va acoquinar, però els de les direccions dels partits... En acabar el govern del maldestre Rajoy, va arribar a Moncloa el PSOE, més hàbil a cuidar les bases del règim de 1978. Aquest partit va trobar una fissura en els partits independentistes catalans: l'ERC. Atents al partit republicà històric, els de Ferraz van aconseguir que els membres del grup de Junqueras es fessin càrrec de la remodelació del règim de 1978. Els ERC van prioritzar l'hegemonia en l'àmbit independentista per a creure que un possible acord amb el PSOE seria possible.

En el referèndum van participar el 43% del cens, si tenia mancances. No complia amb alguns dels complements que la legislació internacional imposa, però va ser un salt plenament democràtic el que es va donar a l'octubre de 2017. Els polítics professionals no van gestionar el desig i el procés de ruptura del poble, sinó que van tornar als vells camins tradicionals.

Jo crec que la pena que ha rebut l'ERC és una pena merescuda, perquè se sabia que el PSOE no anava a conduir cap procés autodeterminante. En els següents articles de les eleccions, El País ha explicat clarament que “Salvador Illa ha enterrat el procés”. També té clar que el periòdic de socialdemòcrates espanyols parla per majoria, perquè ha situat al Comuns en el Front Espanyol en tots els seus gràfics. Recordem el decisiu que va ser l'elecció del grup En Comú Podem, que venia a canviar la política, en contra de la independència i disfressat de “neutralitat” a favor de l'Estat espanyol.

L'Esquerra Independentista del País Basc també haurà de veure quin ha estat la seva responsabilitat en l'elecció dels aliats en aquests fets, a qui ha ajudat i a qui ha trobat a faltar.

Gairebé un milió d'independentistes van quedar a casa, no sé si alguna vegada seran capaces de recuperar la il·lusió i el compromís, no sé si aquesta oportunitat perduda serà l'última i, per cert, potser també nostra última, el PSOE, un dels pares del règim de 1978, propietari de l'agenda...

Patxi Azparren