En els concursos de Mihiluze, Hizkamizka o Burubero, per citar alguns, un veí de Zuberoa, Baixa Navarra o Lapurdi podia participar amb tranquil·litat. Avui dia, malgrat el seu excel·lent coneixement del castellà, difícilment aconseguirà sortir airós en el concurs Atrapa'm si pots d'ETB2, que compta amb una quota mitjana de públic del 12% a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa. Perquè moltes preguntes són imaginàries fora del poble del basc. Perquè els temes, personatges, cançons, llocs i referències de les televisions i els principals mitjans de comunicació de Madrid són temes recurrents en les seves preguntes. No sols això. Una paradoxa geogràfica, a tall d'exemple: el presentador es va fixar en un concursant nascut a l'Uruguai que va participar en el programa El Conquis, amb humor, perquè no coneixia una plaça de Sevilla, situada a 915 quilòmetres de la ciutat on es grava Atrapa'm si pots. Evidentment, no li va prendre la precaució perquè no coneixia cap lloc de Baiona, Angelu o Biarritz —es troben a 50 quilòmetres d'Atrapa'm si pots—. Això és el que es transmet al públic d'ETB amb el concurs en castellà: La que està a 900 quilòmetres és la nostra, i la que està a 50 quilòmetres no existeix.

Per tant, els ciutadans de Castella i Lleó, Cantàbria, La Rioja i Aragó tenen moltes més possibilitats de guanyar un sou en un únic concurs d'ETB que els de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa. Els concursants d'Hego Euskal Herria que estan vinculats a la cultura basca i que estan desconnectats d'Espanya també jugaran, de pas, amb desavantatges. I, de pas, ETB continuarà alimentant un imaginari amb el concurs d'ETB2, en part donant l'esquena al basc i a la cultura basca.

Sense ofegar-se en les seves contradiccions, o ofegant-se, no es pot negar que molts espectadors d'Hego Euskal Herria gaudeixin de concursos plens de referència espanyola. També són educables en molts casos: Saber i guanyar de TVE, per exemple . Tele5 sovint sembla un bucle continu de la forqueta, però amb una excepció: Concurs Pasapalabra. Amb aquesta sessió l'espectador pot aprendre molt de la cultura general, del vocabulari i les definicions en castellà. En Araba, Bizkaia i Guipúscoa aquest programa compta amb un 20% de quota de pantalla. I en massa casos, no precisament per a bé, si ETB ha intentat copiar Tele5, no s'entén per què no han adaptat al basc el model de Pasapalabra. D'aquesta manera, l'espectador podrà trobar definicions i cançons en basca, així com obres d'art i llocs en els quals es desenvolupi el basc.

El concurs és un format familiar i molts nens bascos d'Hego Euskal Herria podran gaudir de l'espectacle Pasapalabra cada tarda, de ben segur. Entre altres coses, perquè no tenen res a veure amb el basc. I aprendran en el llenguatge de Cervantes molts conceptes i passaran una estona agradable amb els seus familiars.

Si a la mateixa hora estiguessin en basca, aquests nens —i també els familiars adults— interioritzarien el seu saber sobre el poble del basc, dia a dia, cada sessió. Se sentirien més a prop els ciutadans d'Urruña, Baigorri i Atharratze, els llocs, les paraules i el llenguatge. Veurien el divertit que és aprendre basc i aprendre basc. Els nens i joves d'Euskal Herria que relacionen el basc amb les obligacions de l'escola, haurien de veure en la televisió les possibilitats de jugar. També els adults, més a prop que a Sevilla.

Aquest article ha estat publicat per Berriak i l'hem portat amb la llicència Creative Commons.