"Tenint en compte que la connexió de la part francesa no estarà planificada abans de 2037, la 'I' basca serà un retard d'almenys 29 anys a posar en marxa la I basca amb tota la seva capacitat", ha explicat en roda de premsa Óscar Herics, un dels autors de l'informe del Tribunal de Comptes de la UE. En aquest informe, els 27 Estats membres es van comprometre a avaluar vuit "megaprojectes" de la xarxa europea, ja que es comprometien al fet que la xarxa ferroviària d'alta velocitat estigués llesta per a 2030.

Els experts de la UE esperen que la "i basca" estigui acabada en 2030, però que la seva connexió amb la resta de la xarxa d'alta velocitat a Espanya estigui llesta en el mateix temps "no és molt probable", entre altres raons perquè el tram de connexió Burgos-Vitòria segueix en fase d'estudi.

Això suposaria un retrocés respecte a les dates de posada en marxa del TAV per part del Govern Basc: a l'abril de l'any passat, en un acte públic celebrat en Tabakalera, la consellera de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures, Arantxa Tapia, va anunciar que la infraestructura estaria en funcionament al gener de 2024. Al gener d'enguany va anar més enllà, ja que va avançar en la jornada "Basque Railway" el preu dels bitllets de tren que connectarien les tres capitals basques.

En la mateixa roda de premsa, va assegurar que era hora de "deixar que es parlés de l'obra". No obstant això, l'informe del Tribunal de Comptes de la UE torna a posar el focus en les obres de construcció que semblen haver quedat destruïdes.

Problemes en altres parts

Els d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa no són els únics problemes identificats en l'informe en les seves connexions amb la resta del continent, ja que l'informe descriu problemes operatius en la travessia dels Pirineus Orientals, entre Perpinya i Figueres, pel fracàs del promotor i per un nombre de trens inferior al previst. Així mateix, han advertit que no existeixen previsions sobre el volum de passatgers ni sobre el trànsit, i han criticat que les administracions estatals i autonòmiques no hagin tingut en compte els dubtes plantejats per varis sobre la sostenibilitat del projecte.

Per als experts europeus, a més, és "improbable" que la resta dels projectes europeus analitzats compleixin amb el calendari d'execució. I critiquen la mala coordinació entre els països socis per a portar endavant els projectes transfronterers, on cada estat ha prioritzat el seu projecte, i la ineficàcia de la Comissió Europea, que és l'encarregada de controlar els projectes a executar.

Sobrecost del 39% en el tram TAV de la CAPV

A més dels problemes del TAV en la CAB, l'informe presentat aquest dimarts ha analitzat altres set projectes en 13 estats membres –França, Alemanya, Itàlia, Romania, Finlàndia i Polònia–. En total, s'han invertit 54.000 milions d'euros, dels quals 7.500 provenen de les arques de la Unió Europea (UE).

La suma de les quantitats gastades en els vuit "megaprojectes" analitzats ha augmentat en un 47% el pressupost inicialment previst, la qual cosa suposa un sobrecost total de 17.300 milions d'euros. En el cas de la "I basca" i el pas a l'Estat francès, fins ara ha estat del 39%, en haver de sumar 1.825 milions d'euros a l'inicialment previst.

Els experts europeus creuen que la Comissió Europea hauria d'haver actuat "amb major rigor" per a assegurar que els estats membres compleixin els terminis establerts per a desenvolupar els seus projectes. Es tracta del gran retard de la I basca, un dels supòsits en els quals els auditors consideren que Brussel·les hauria d'intervenir "clarament".