El fred ha arribat i cada vegada és més difícil afrontar-lo. Els ciutadans ens hem quedat atrapats en el nostre laberint i ens diuen que no es dispari el consum per a no posar la calefacció a més de dinou graus. No vull fixar-me en si és suficient o poc, però em resulta curiós dir que els venedors d'un producte no consumim aquest producte.

El fred ha arribat i en un pis d'una ciutat, a part de gas o electricitat, no tenim una altra manera de produir calor. Històricament, el foc ha escalfat les cases, però en les últimes dècades (en aquest segle) no s'ha donat la benvinguda al foc a les ciutats.

Quan vaig comprar la casa la vaig renovar sencera. És un edifici de més de cent anys d'antiguitat i el pis tenia cuina de foc i xemeneia en el saló. Ho llevem tot. Calia rebutjar tot el que podia generar el foc i en el seu lloc donar acolliment a la inducció. Però la inducció no escalfa l'ambient.

El fred està madurant perquè ens tallen la font de calor i valen la pena. La comoditat que ens van vendre, però el que en el seu moment deien uns pocs bojos, els primers reflexos que demostren que aquest model no era sostenible, és cert. Aquest model còmode tenia data de caducitat i estem veient que els beneficis que aportava la font no eren nostres. No ens poden ocultar més.

Potser arribarà el fred al capitalisme?