L'hondarribiarra Jesús Carrera va ser assassinat als 33 anys en Alcala d'Henares en 1945, però ja havia viscut onze històries, entre elles dues guerres, exili i clandestinitat. Durant la Segona República va començar a militar-se en el moviment comunista d'Irun i en pocs anys va arribar a ser secretari general del Partit Comunista Espanyol (PCE).
No obstant això, d'ell a penes s'ha sabut res fins ara, i durant més de 70 anys les seves restes han romàs oblidats en el cementiri d'Alcalá de Henares, fins que van ser abandonats en 2018 i van ser relegats amb un homenatge.
“L'historiador Aitzol Rierol em va cridar per a dir-me que havien de ser desenterrats. Jo no sabia qui era Jesús Carrera, però decidim gravar aquest procés i recollir les vivències dels familiars”. Així ens ho explica el periodista i documental Aitor Baztarrika. Després es van embarcar en un projecte més ampli: “Partint de l'investigat per Aitzol i altres historiadors, vam veure que el personatge històric tenia la seva essència. Com no es va descobrir abans? Per què han estat els seus ossos en un fossat comú fins a 2018?”, explica Baztarrika.
Després de gairebé set anys de trajectòria, Jesús Carrera: El resultat ha estat un documental anomenat el vermell d'Hondarribia, que a més d'un micromecenatge ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Guipúscoa, l'Ajuntament d'Hondarribia i l'Institut Gogoan. S'estrenarà aquest divendres a l'Auditori d'Hondarribia de la mà de les pel·lícules Orreaga, a les 19.00.
“La desinhumación és una cosa que va ocórrer en el present, podíem gravar, però per a completar la seva biografia política no teníem mitjans audiovisuals, perquè totes les cambres havien mort. Llavors decidim atrevir-se”
Formant un puzle
Baztarrika ha dirigit, guionitzat i muntat, però darrere ha tingut un equip. Des del principi ha estat un gran repte: “La desinhumación és una cosa que va ocórrer en el present, podíem gravar, però per a completar la seva biografia política no teníem mitjans audiovisuals, perquè totes les cambres havien mort. Llavors decidim atrevir-se”, diu l'interlocutor.
Hondarribia, Irun, Sant Sebastià, Pamplona, Aragó, Catalunya, Madrid... Ha estat un viatge amb moltes parades per a “completar geogràficament el puzle”. Busquen en els arxius i, per exemple, troben una declaració que la policia va fer torturar a Carrera. Han parlat amb molts experts en el context històric, catorze entrevistes en total, com l'historiador especialitzat en la història del PCE, Carlos Fernández, o l'investigador irunés Mertxe Tranche.
A més, han obtingut testimoniatges arxivístics dels antics membres de la Carrera: “Hem tingut sorpreses importants, com el testimoniatge d'una companya anomenada Teresa Harina. Van coincidir a Sant Sebastià al començament del franquisme i després Teresa compte com es va trobar en la presó amb Carrera i que estava completament destruït”, explica Baztarrika.
Guerra, exili, tortures
Nascut a Hondarribia en 1911, Jesús Carrera va començar amb tan sols vint anys de militància d'esquerres, primer en el sindicat UGT, després en els joves comunistes d'Irun, i després d'instal·lar-se a Sant Sebastià, en el Partit Comunista d'Euskadi. En 1936, quan els feixistes van colpejar, es va bolcar en la defensa de la república, entre altres coses com a comandant del batalló Gernikako Arbola, amb només 25 anys.
La seva trajectòria bèl·lica és similar a moltes altres: Astúries, Catalunya… Quan en 1939 va travessar la frontera de Le Perthus amb milers d'amics, va conèixer els camps de concentració de França, entre ells el “camp dels bascos” de Gurs, però al final va poder escapar amb l'ajuda dels seus companys comunistes.
Carrera va ser torturada brutalment. “Tenim aquesta certesa que el genoll estava destrossat”, explica Baztarrika. La tortura va ser important per a poder identificar les seves restes en l'exhumació realitzada en 2018 per Aranzadi sota la direcció de Pako Etxeberria
Segons el dirigent navarrès Jesús Montsó, va començar a mediar en les estructures del PCE a Espanya i França, entrant de nou a l'Espanya franquista per a reestructurar el partit i crear cèl·lules comunistes. Així va ser nomenat secretari general de l'interior del partit, però el 15 de març de 1943 va ser detingut per la policia en una batuda poc després de ser posat en el seu càrrec.
Carrera va ser torturada brutalment. “Tenim aquesta certesa que el genoll estava destrossat”, explica Baztarrika. La tortura va ser important per a poder identificar les seves restes en l'exhumació realitzada en 2018 per Aranzadi sota la direcció de Pako Etxeberria. “Teresa Harin ens va contar que van organitzar una fugida en la presó d'Alcalá de Henares, però que Jesús no va poder participar perquè estava totalment trencat física i mentalment”. Malgrat diversos intents de fugida posteriors, Carrera va ser afusellada el 16 de gener de 1945.
Fora de l'espai públic
Però la pregunta inicial segueix aquí: com no sabíem res d'ella? Per a Baztarrika, la seva primerenca mort, afusellada als 33 anys, pot estar relacionada: “A Euskal Herria tenim més coneguts a Dolores Ibarruri La Passionera, que van fer una llarga trajectòria política. Carrera va ser secretària general, però es va dedicar a reforçar l'estructura del partit en la clandestinitat, no a donar discursos en l'espai públic”, explica.
Les hereves, les nebodes María i Xabi Carrera, han rebut molt poca informació a casa del seu familiar: “El meu pare tenia una recessió del periòdic i sempre deia que Guernica va ser comandant del Batalló”, diu Xabi Carrera en el documental, però a penes sabien res més. Més que totes les terres llançades al seu cos tirotejat, la dictadura de quaranta anys va treballar més per a cobrir la memòria.
Després de l'estrena a Hondarribia, els autors pretenen difondre la pel·lícula en altres pobles d'Euskal Herria: “Hem volgut fer un documental didàctic –ens diu la directora–, no sols centrat en el partit comunista. En definitiva, Jesús va viure importants moments de la història d'Europa, a través dels quals hem tractat de mostrar el viscut per milers de ciutadans que van haver d'adaptar-se a contextos molt diferents en molt poc temps”.