Influeix la gestió de les llengües en la competitivitat de les organitzacions? L'ús o no d'una llengua influeix en la competitivitat d'una empresa? L'ús adequat de les llengües sol reportar beneficis i beneficis a una empresa? No gestionar un idioma pot ser perillós per a una organització? La gestió adequada de les llengües satisfà les demandes i drets lingüístics dels treballadors, clients i consumidors? Quines són les llengües que han de gestionar-se les empreses i institucions del País Basc? Per què? En funció de quins criteris o característiques de l'empresa s'ha de determinar la importància, conveniència o obligatorietat de la gestió de les llengües?

Jo diria que la gestió lingüística a penes es parla de les persones que gestionen empreses o tot tipus d'institucions. No és capaç de parlar, tret que existeixi una obligació legal o es tracti d'un dels activistes habituals i incansables de l'empresa. Però la variable de les llengües és inevitable en la mesura en què les llengües afegeixen valor al producte que es produeix o al servei que s'ofereix, en la cadena de valor de les empreses de tota mena. Per això, entre aquestes llengües, el basc també és un factor que pot i ha de ser gestionat internament i dirigit a consumidors i usuaris per a incrementar el valor de les empreses i entitats radicades o amb activitat al País Basc. Les empreses, entre moltes altres variables, també han de gestionar els idiomes. També les administracions i els treballadors i els consumidors.

Quant als drets de les persones consumidores i usuàries, en la CAPV és la situació més favorable en termes generals. Els drets lingüístics reconeguts són, d'una banda, el dret a rebre informació en basca i castellà sobre els béns i serveis i, per una altra, el dret a utilitzar tant el basc com el castellà en les nostres relacions amb empreses i establiments situats en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. Segons la normativa vigent, aquestes empreses i establiments hauran d'estar disposats a parar esment en qualsevol de les llengües oficials. No obstant això, aquests drets s'exerciran sota les condicions de progressivitat que s'estableixin en la normativa, quedant exclosos els petits comerços i les microempreses. En general, podem dir que, a pesar que els drets lingüístics són drets fonamentals, la normativa vigent no concreta prou els deures.

En aquest context, el Parlament Basc ha iniciat la revisió de la llei que regularà l'Estatut de les Persones Consumidores i Usuàries i ha començat a rebre aportacions. La situació sociolingüística ha variat des de l'aprovació de l'anterior llei en 2003, augmentant el nombre de bilingües. L'ús del basc en els espais de l'espai socioeconòmic és cada vegada més necessari des del punt de vista de les declaracions tant de l'administració com de les institucions culturals basques, i la demanda de la ciutadania és cada vegada major. El basc és també una característica del consumidor i usuari amb criteri. Volem consumir autòctons, pròxims, ecològics, de qualitat, i són claus els actius consumidors amb criteri que donen importància al basc.

Cal fer un salt en aquest camp, tenint en compte que estem parlant del dret a rebre els serveis i productes en basc. Si tornem a la situació, cal fer passos en la normativa, en la planificació i en els recursos. És el moment de fer el salt, si representem el futur en basc. Cadascun d'ells —administracions, empreses, treballadors, consumidors i usuaris— té les seves pròpies responsabilitats. Ens correspon ser conscients d'ells, gestionar-los responsablement i implantar mesures més eficaces.