Languages Lan acaba d'organitzar a Bilbao el primer congrés internacional sobre gestió lingüística. En el congrés s'ha parlat molt de política lingüística, gestió i eines. I les emocions. I a partir de les emocions, com han saltat a la gestió de les llengües moltes cooperatives, empreses i organitzacions del nostre entorn, des dels anys 70 del passat segle.

Una de les principals idees compartides per molts ponents va ser l'absència de solucions uniformes per a tots. Cada empresa necessita una política i estratègia lingüística coherents, formalitzada o no, que reflecteixi la cultura i els valors de l'empresa. La política lingüística d'una empresa és el conjunt de decisions, mesures o criteris que l'organització estableix sobre l'ús de les llengües en les seves activitats internes i externes i en les seves comunicacions. La política és fonamental amb les persones i clients dins de l'empresa, amb els socis i amb altres grups d'interès (proveïdors, organismes públics, etc.) per a garantir una comunicació eficaç i coherent. Les empreses del País Basc necessiten criteris per a organitzar i regular l'ús del basc i de les altres llengües, una visió clara i ben reflexionada, i les empreses han de determinar per què és important o no utilitzar aquestes llengües. Cada tasca ha d'especificar la funció de cada idioma. Les empreses són importants gestors lingüístics, tant a nivell intern com extern, que emeten senyals importants als habitants d'aquest territori en el qual estan situades. És a dir, les empreses regulen l'ús de la llengua en relació amb els seus grups d'interès i, a través d'ella, influeixen en la societat.

Els primers passos que es van donar en la dècada de 1970 han donat lloc a un fructífer camí per a les empreses del nostre entorn. En molts casos, el Govern Basc ha col·laborat i, amb el pas del temps, altres administracions s'han unit a la promoció del basc en l'àmbit socioeconòmic. I, per descomptat, no oblidem l'èxit dels processos i plans que s'han posat en marxa des de la iniciativa social, que després han estat motor i palanca dels plans públics. Tots mereixen reconeixement.

Hem fet un recorregut fructífer, sí. No obstant això, necessitem un canvi de paradigma. Estem davant un repte social i per a respondre adequadament és necessari estructurar adequadament el sistema d'inserció laboral del basc i facilitar el camí a les empreses de tot Euskal Herria. Les empreses són part d'aquest sistema, però no l'única, i hem vist que influeixen en l'ús de les llengües que es fa en altres àmbits. Per això, hem d'articular un sistema que articuli bé a tots els actors que formen part del món laboral. Les empreses han d'actuar amb responsabilitat i responsabilitat per a respondre adequadament a les exigències de tots els grups d'interès. Les administracions, juntament amb la promoció del basc, han de regular perquè les normatives afecten el funcionament i gestió de les empreses. I han de ser ferms exigint a les empreses que rebin licitacions, contractes, patrocinis o algun benefici dels mateixos que actuïn diligentment amb els idiomes. Els sindicats, els treballadors i els consumidors també han d'influir en què les empreses i les administracions adquireixin compromisos i augmentin les possibilitats de treballar i viure en basca de manera còmoda. Espero que guanyem el repte.

Rober Gutiérrez, ex director de Bai Euskarari