L'informe de l'Observatori dels Drets Lingüístics d'enguany no ha portat cap novetat: els ciutadans han denunciat les mateixes limitacions i vulneracions de drets que fa deu anys. Presenten a Pamplona l'informe Situació dels Drets Lingüístics 2023. En ell s'han registrat traves lingüístiques i de drets, amb un total de 909 queixes. Més del 75% d'ells es refereixen a serveis relacionats amb l'administració. “Els ciutadans denuncien que cada any continuen lluitant contra la mateixa paret”, ha assenyalat la directora de l'Observatori, Agurne Gaubeka.
En 2023 s'han registrat 67 queixes menys que en 2022. Segons Garbiñe Petriati, tècnica de l'Observatori, això no significa que les violacions dels drets lingüístics hagin disminuït. Destaca que hi ha ciutadans que no denuncien i que han de renunciar a fer-ho correctament en basc perquè temen danys. L'Observatori ha registrat vulneracions de drets en tots els àmbits.
Infraccions per àrees
Quant a la salut, en l'atenció primària i en els centres administratius no es garanteix l'atenció sanitària en basca, i pitjor encara en les especialitats. La situació també afecta als treballadors, perquè encara existeixen limitacions per a treballar en basca.
En educació, alguns recursos encara no estan en basc. En Lapurdi, Zuberoa, Baixa Navarra i Navarra continuen amb les “mateixes barreres” per a continuar ensenyant basca: “Milers de nens i joves incompleixen el dret a aprendre basc”. Per exemple, al País Basc Nord se'ls ha dit als alumnes que hauran de rebre algunes explicacions només en francès.
Les institucions públiques gestionen gran part de l'oferta cultural, d'oci i esportiva. Per això, l'Observatori ha destacat la “preocupació” de les institucions públiques. Destaca que la socialització de la cultura, l'oci i l'esport en l'àmbit no formal de la infància i la joventut pot ser un element de cohesió. Segons l'informe, hi ha falta de recursos i inversions i falta treballar les obligacions dels grans cinemes o plataformes per a oferir en basca.
Les lleis dels consumidors i usuaris no contemplen vulneracions de drets lingüístics a Navarra, Baixa Navarra, Zuberoa i Lapurdi. el que dificulta l'accés al servei en basc. A pesar que la llei contempla les infraccions a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, l'informe assenyala que s'han produït retards.
Són moltes les queixes que l'Observatori ha rebut en relació amb l'administració pública. Si bé en l'Administració General i als Ajuntaments i Casas Consistoriales els ciutadans desitgen rebre el servei en basc, se'ls demana que canviïn la llengua o la seva elecció es condiciona per mitjà de perjudicis col·laterals. A més, la majoria dels ajuntaments subcontracten alguns serveis o treballs. En ells no es garanteixen adequadament els drets lingüístics dels ciutadans, ni se segueixen els criteris municipals o municipals.
Quant a la policia, en general a penes hi ha protocols de basc, i en els casos en els quals hi ha protocol, com és el cas de l'Ertzaintza, no es compleix. Quant a la policia foral, la ciutadania denuncia que no respon a les demandes en basca. Afegeixen que quan se'ls demana que parlin en basc, els policies, en lloc d'entendre-ho com un dret, consideren l'exigència com una agressió.