- Des de la conquesta de Navarra per Castella (1512-1521), la imposició del castellà a la majoria euskaldun ha estat un dels eixos de la política de colonització de l'Alta Navarra. L'assimilació de la llengua es va intensificar en 1759 amb l'ascens al tron de Carles III de Castella i VI de Navarra, que va iniciar una política d'alteració de l'ensenyament en totes les províncies del regne, que lloava, imposava i imposava el castellà com a llengua oficial de l'imperi, perquè tots els dependents parlessin en la mateixa llengua. Aquesta política glotocida es va agreujar en el segle XIX en l'escullera i en la dictadura feixista.
La política espanyola o castellana de colonització va aconseguir un dels seus principals objectius:Fer de la majoria euskaldun del segle XVI de Nafarroa Garaia una minoria lingüística en perill d'extinció. Aquest pla de destrucció, igual que en la resta d'Euskal Herria, es basava en una ideologia supremacista que va introduir a la ciutadania fins als ossos que és normal que no tingui dret a la llengua o que perdi la transmissió de la llengua pròpia.
Després de la mort del dictador feixista, el moviment (i en actiu) que lluitava per la recuperació del basc va aconseguir en 1980 que el Parlament de Navarra aprovés la resolució perquè el basc fos oficial en tota Navarra. Però els poders fàctics del règim, mitjançant trucs, van imposar en 1986 la Llei del Basc, dibuixant tres àmbits lingüístics sense criteri històric o sociolingüístic. El seu únic objectiu era perpetuar l'estat de dominació i minorització. Aquesta política impedeix sovint l'aprenentatge i l'ús del basc en l'administració, o fa invisible la llengua en el paisatge.
Alguns sindicats d'ideologia espanyolista han presentat els seus plets contra el decret sobre l'ús del Basc, per la discriminació que suposadament genera la imposició de les nostres llengües castellanoparlants monolingües, quan és evident que sempre s'imposa el castellà als ciutadans de Nafarroa Garaia
Al maig de 2015 va sorgir l'oportunitat de canviar la política lingüística amb el govern del cuatripartito. Algunes coses van millorar (en certa manera), però aviat ens vam adonar que no hi havia cap intenció de fer una llei que fes del basc oficial en tota la Comunitat Foral. En el seu lloc, els Ajuntaments de la zona no vascófona, mal convocats, van tenir l'oportunitat de passar a la zona mixta i, en conseqüència, la distribució va resultar encara més ridícula que l'anterior. També es va aprovar un decret (molt restrictiu) sobre l'ús del basc, anul·lat en gran part per les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Navarra.
Alguns sindicats d'ideologia espanyolista han presentat els seus plets en contra del decret sobre l'ús del Basc, per la discriminació que suposadament genera la imposició a les llengües castellanoparlants monolingües, quan és evident que el castellà s'imposa sempre als habitants de l'Alta Navarra. En actuar així, han deixat en evidència que han estat serfs de les estructures de poder que l'Imperi ens va imposar fa més de 500 anys.
L'única solució a aquesta situació és elaborar una llei que converteixi el basc en oficial en tota Navarra i una política lingüística que garanteixi als navarresos el dret a saber basc i als euskaldunes viure en basc.
Raúl López Ekai i Araceli Montes Calvo
STEILAS