Benvinguts al món del basc. Les jornades es denominaran jornades d'acolliment i tindran com a objectiu posar vímets per a dissenyar els protocols d'acolliment lingüístic adequats a fi que els nous ciutadans bascos siguin aliats en la normalització i la revitalització del basc. Les jornades seran gratuïtes, però és necessari inscriure's abans del 9 d'octubre.

Aquestes jornades se centraran en compartir l'anàlisi, la reflexió i les pràctiques posades en marxa fins al moment per a arribar a un bon acolliment lingüístic. Per a això, a més de conèixer l'experiència que els nous ciutadans bascos han tingut amb el basc, es coneixeran els treballs que s'estan duent a terme en diferents punts de la geografia basca per a acostar-los al basc. D'altra banda, s'analitzarà la contribució de les experiències d'immigració del passat a la revitalització del basc, convençuts que existeixen aportacions útils per al present. Així mateix, es recollirà la veu d'experts que han investigat l'encreuament de la migració i els processos de recuperació de les llengües minoritzades des de la sociolingüística, l'antropologia, la psicologia social… des de diferents disciplines. Tot això amb l'objectiu de posar vímets per a dissenyar protocols i polítiques públiques d'acolliment lingüístic.

Experiències passades i actuals

El primer dia, 10 d'octubre, a les 09.30 hores, Aitor Aldasoro Iturbe, Viceconsejero de Política Lingüística del Govern Basc, i IDURRE ESKISABEL LARRAÑAGA, secretària general del Consell Basc d'Euskalgintza, donaran principi a les jornades. A continuació, s'analitzarà la ubicació de la migració de la mà dels professors de la UPV Arkaitz Fullaondo i Eguzki Urteaga, respectivament. Després, després d'un breu descans, s'escoltaran les vivències i reflexions de les persones que han vingut a viure a Euskal Herria de la mà de Laura Penagos, Celeste Agüero i altres, i s'analitzarà la conveniència del basc com a refugi per als migrants. A partir d'aquí, en una taula rodona es debatran els recursos i estratègies necessàries per a un adequat acolliment lingüístic, entre elles, la defensora de la diversitat lingüística d'Euskaltzaleen Topagunea Onintza Olaizola, la directora de Basca de l'Ajuntament de Bilbao Marijo Arrieta i la tècnica de Cultura Democràtica de la Diputació Foral de Guipúscoa Itziar Eizagirre.

Per a acabar la jornada, el professor jubilat de la UPV Xabier Aierdi i la investigadora del Clúster de Sociolingüística Belen Uranga analitzaran la influència que van tenir en la revitalització del basc les migracions de diversos territoris de l'Estat espanyol entre els anys 1950 i 1970. De fet, molts d'ells han estat elements indispensables per al procés de revitalització del basc en les últimes dècades. Portar la memòria d'aquestes experiències passades és el camí per a poder fer el que avui dia és possible.

En la segona jornada, l'11 d'octubre, es presentaran diferents treballs que s'estan duent a terme a partir de diferents vèrtexs, per a recollir els treballs ben realitzats, identificar les dificultats i obstacles trobats i reflexionar sobre els camins a seguir. A les 09.00 hores, Beñat Zamalloa, tècnic de basc i joventut de l'Ajuntament d'Urretxu, presentarà el projecte d'acolliment d'Urretxu.

A continuació, s'analitzaran els reptes de l'acolliment a través d'una llengua minoritzada amb la investigadora predoctoral de la UPV/EHU Leire Amenabar, i per a finalitzar, els representants dels euskaltegis del sector presentaran els recursos, les didàctiques, els reptes… que tenen al seu abast, conscients que l'euskaldunización i l'alfabetització d'adults és estratègica. Finalment, a les 14.00 hores se'ls donarà per finalitzat el resum de les aportacions dels dos dies.

Espais de col·laboració

El Consell i la Viceconsejería de Política Lingüística del Govern Basc han subratllat que les jornades oferiran una oportunitat immillorable per a crear espais de col·laboració entre el basc i la migració i oferir noves perspectives sobre el procés d'euskaldunización. Així mateix, han expressat la seva intenció de continuar aprofundint en la col·laboració entre les dues institucions.