A través d'aquestes línies explicaré una idea senzilla. Vaga lingüística.

Coneixem diferents tipus de vagues. Les més extremes, per les seves greus conseqüències personals, són les vagues de fam i set. El més curiós per a la nostra imatge seria la vaga “japonesa”, que en lloc de deixar de produir, consisteix a generar un excés de producció, fent que el maneig del producte produït en excés es converteixi en un problema per a l'empresa per la dificultat d'emmagatzematge i comercialització. D'altra banda, el tipus de vaga laboral més conegut en els conflictes laborals en el nostre entorn, la negativa a treballar, a produir en hores o dies, és a dir, a no produir res davant un problema empresarial o administratiu.

Seguint amb el tema de les vagues, crec que potser els parlants de la llengua minoritzada a conseqüència que el basc sigui una llengua minoritzada, en determinades situacions en les quals l'ús del basc és negat i obstaculitzat, en la majoria dels casos injustament, pot ser una bona eina per a combatre-ho, la Vaga Lingüística. Pot servir també per a protestar davant les reiterades sentències injustes que estan dictant els tribunals contra el basc des de l'àmbit de Justícia.

Sens dubte, diverses associacions i entitats que treballen en Euskalgintza i Herrigintza haurien de consensuar a través de reflexions i entrevistes conjuntes en què consistiria aquesta possible Vaga Lingüística, com, quan, qui, a qui, per què i per a què. A manera d'idea, a continuació es detallen alguns exemples d'aquests punts:

- En què consistiria: mantenir fermament l'ús del basc en aquelles situacions en les quals es vulneri el dret a l'ús del basc, per a fer entendre a la marca, empresa o entitat que vol aconseguir alguna cosa de nosaltres, que si vol aconseguir alguna cosa, haurà de respectar el dret lingüístic a la comunicació en basca.

- Qui: els bascos que volem viure en basc.

- A qui no respecta el dret lingüístic dels parlants bascos. Grans empreses i marques comercials, institucions públiques i els seus representants… Entre les institucions públiques destaquen els jutjats, l'Ertzaintza i Osakidetza, una de les organitzacions amb les quals l'ús del basc és més difícil en les seves relacions.

- Com: Amb la interacció dels agents que treballen en Euskalgintza i Herrigintza, establint un temps per a la realització de la Vaga Lingüística.

- Per què: l'esforç personal per no renunciar al dret a usar el basc en el dia a dia és decebedor, ja que la lluita per dur-ho a terme en solitari és excessiva en la majoria dels casos. I també arriscat, davant diversos organismes públics o els seus representants.

- Per a què: una iniciativa d'aquest tipus donaria un cert suport a l'esforç diari dels individus, sabent que es tracta d'un esforç i iniciativa organitzada i realitzada per més gent, que serviria per a demostrar que la qüestió d'un individu cobejat és una cosa absolutament general des del que sembla.

La Vaga Lingüística, igual que per al basc, serviria també per a la resta de llengües minoritzades, per descomptat.

Una forta abraçada a tots els que, a la meva manera, intenteu fer realitat el vostre dret a la llengua en el dia a dia.

José Miguel Muguruza Eizagirre