Dobaran ha explicat el dimecres en la Comissió de Cultura, Basca i Esports del Parlament Basc, a petició d'EH Bildu. La Sra. Rebeka Ubera d'EH Bildu explica que el Departament no els està facilitant informació sobre el contingut del decret llei en general i les aportacions realitzades pel seu grup en particular, ni sobre els terminis d'aprovació del decret. Ubera ha cridat el Govern a aprofitar la “oportunitat” per a “tractar les dues llengües oficials al mateix nivell davant els “atacs” i “garantir els drets de tots els ciutadans i treballadors”. Recorda que per a ser funcionari és imprescindible complir determinats requisits.

Dobaran ha fet arribar dues idees principals, “flexibilitzant” les demandes lingüístiques i és possible que no s'aprovi el decret llei en aquesta legislatura.

“Flexibilitat” i “asimetria”

Quant al seu contingut, Dobaran avança alguns dels criteris principals del decret. Assegura que l'objectiu principal és "respectar els drets lingüístics dels ciutadans". A continuació ha subratllat que les situacions sociolingüístiques són molt diferents i ha reivindicat la "flexibilitat" i la "progressivitat", afirmant que en anys anteriors han donat molt bons resultats. Explica que en el nou Decret llei s'adequarà la petició a “cada realitat local” i es farà “flexible” amb el personal. Explica que en l'elaboració del decret estan tenint molt pes els juristes. En opinió de Dobaran, els assoliments aconseguits en el coneixement han obligat a “fer el salt a l'ús”, però aquest salt ha de ser “just i raonable”, partint de la “realitat actual” dels empleats públics. Diu que es donarà prioritat als llocs d'atenció al públic i que es reivindiqui una “asimetria”: per exemple, en alguns llocs pot ser necessari parlar en basc, però no ser capaç d'escriure en basc. Com decidir l'aplicació d'aquesta asimetria? “Amb lògica”.

Per a quan un nou decret?

Quant a la data d'aprovació del decret, Dobaran diu que tocarà “llarg” i que no cal acceptar “inevitablement en aquesta legislatura”. Ha assegurat que diferents agents i àmbits de l'administració pública –Ertzaintza, Osakidetza, Educació…– estan fent aportacions i que el procés està “en la segona fase d'escolta”. A l'abril de 2022 el portaveu del Govern Bingen Zupiria va ordenar el decret per a principis de 2023.