"La realitat ha superat els models lingüístics fa temps"
Pello Otxandiano, responsable del programa d'EH Bildu, denúncia el canvi de guió: "Durant dos anys i mig s'han utilitzat molts textos i en cap lloc hi ha hagut referències als models lingüístics, precisament perquè la situació actual de l'educació no l'exigeix i creiem que cal superar els models de cara al futur. Però ahir, en l'últim minut, el PNB i el PSE han inclòs la referència als models lingüístics i han portat al centre el debat dels models lingüístics, quan aquest no era el centre dels debats haguts fins ara". Ha assenyalat amb claredat Otxandiano que els models lingüístics no serveixen per a gestionar la diversitat actual de les aules, i que a més "la realitat ha superat els models lingüístics fa temps". Posa com a exemple una aula en la qual l'alumne nouvingut del Pakistan, nouvingut de Veneçuela, que porta basc des de casa…, on segurament s'aplicaran tots els models lingüístics barrejats.
"L'experiència que tenim és que els models lingüístics no garanteixen la possessió de les llengües oficials en finalitzar l'ensenyament obligatori. Els objectius de la llei [aconseguir el nivell B2 al final de l'educació obligatòria] no estan avalats pels models, ni pel model A, ni pel model B, ni pel model D".
El dentat del PSE bolca la taula
"És clar el que ha passat: El PSE ha posat una línia vermella, ha llançat l'órdago, ha dit públicament que cal garantir, incorporar i blindar els models lingüístics, perquè per a ell és políticament important, no amb arguments educatius, i el PNB li ha comprat el marc", ha criticat Otxandiano.
No obstant això, el PSE i el PNB han llegit l'esmena de diferent manera: "El representant del PSE diu que l'esmena incorpora els tres models lingüístics al projecte de llei, que els models actuals queden garantits i blindats (i que, per tant, la família que vulgui estudiar en el model A podrà ara i en el futur). Per contra, el conseller d'Educació, Jokin Bildarratz, ha assenyalat que els models lingüístics han d'actualitzar-se, perquè no compleixen els objectius de l'acord educatiu, i que cal construir alguna cosa més, canviar, actualitzar, transformar".
L'emissió de versions contradictòries no és seriós i demana a totes dues parts: "Que siguin capaços de donar una roda de premsa conjunta i donar una interpretació única d'aquesta esmena, a què ve i quins són els seus objectius. És mínim".
A partir d'aquí "intentarem alimentar el debat de manera constructiva". Assenyala tres afirmacions com a punt de partida per al debat, preguntant si PNB i PSE se sumen a les afirmacions: "Els models lingüístics no són vàlids per a gestionar la diversitat sociolingüística que tenim actualment en els centres; els models lingüístics (A, B, D) no garanteixen que els alumnes tinguin les dues llengües oficials (aconseguir el nivell B2); el títol quart supera el sistema de models lingüístics". És a dir, el títol quart de la llei exigeix als centres que elaborin el projecte lingüístic, com es relaciona això amb el manteniment dels models A, B, D?
Otxandiano esmenta una referència política per al debat (l'acord sobre la llengua aconseguit a Catalunya l'any passat, entre ells el PSC) i cinc preguntes clau: "Quin és el marc teòric que prenem com a referència en el títol quart? Quin és el marc estratègic? Quins instruments no hem tingut fins ara per a desenvolupar projectes lingüístics? Quins nous recursos necessitem per a desenvolupar projectes lingüístics? Quin desenvolupament veiem en aquesta llei en els pròxims deu anys en matèria de llengües? ".
Trobaràs informació detallada sobre la Llei d'Educació de la CAB en el canal dedicat a la llei d'ARGIA.