He tingut problemes per a decidir el tema d'aquesta setmana. Podia escriure sobre genocidis, Palestina i la banalitat del mal. Però en el número especial de LARRUN no podia afegir res millor al ja dit. També podia escriure sobre el debat historiogràfic que s'ha produït a Navarra entorn del carlisme, però Hedoi Etxarte es va avançar en Berria. Enfront de les massacres no hauríem de quedar-nos embriagats, però no tindré fetge per a escriure amb aquest material cru. He decidit de moment tractar temes més innocents i innocents: en aquest cas, fonts i metodologia històric-científica.

Les fonts per als historiadors són imprescindibles perquè ens acosten al passat. Poden ser de diversos tipus. Els més habituals i utilitzats són els documents públics i privats (polítics, econòmics, jurídics, cartes, censos…), les publicacions d'hemeroteca (periòdics, revistes), les memòries i diaris personals, les fonts literàries i un llarg etcètera. Entre les fonts iconogràfiques i audiovisuals es classifiquen les arts plàstiques (pintura, escultura, cartells, propaganda, …), la música, el cinema, els vídeos de tota mena, la cartografia o les fotografies. L'arqueologia, per contra, s'ocupa de les fonts materials, analitzant els edificis, els objectes o el paisatge en el seu context. També són importants les fonts orals recollides a través de les entrevistes.

Perquè totes aquestes fonts històriques són els nostres components. Però, clar, aquestes fonts no les podem utilitzar en cru. No podem creure aquesta informació en absolut, aquí radica la capacitat culinària de l'historiador. Primer hem de definir i delimitar quin és el nostre objecte de recerca i plantejar preguntes i hipòtesis sobre aquest tema. A continuació busquem i seleccionem les fonts més adequades per a respondre a aquestes preguntes o hipòtesis (si és possible, conformar-nos amb el que hi ha d'una altra manera). A continuació, i aquesta és la clau, hem d'analitzar críticament la credibilitat de les fonts. Podem assegurar que les fonts són originals i d'aquella època? Quin és l'emissor? Quin és el destinatari? Per què sorgeix aquesta font? Perquè cal no oblidar que les fonts no són neutres i objectives, sinó que darrere d'elles poden existir interessos polítics i socials en funció del seu context social i cultural. Una vegada extrets les dades de les fonts, cal contrastar tota aquesta informació, és a dir, si és compatible o contradictori amb el que diuen altres fonts. Per a acabar, emplatem i servim el preparat. És a dir, cal escriure-ho en funció de les dades obtingudes, perquè la història al cap i a la fi adopta una forma narrativa. El text ha de reflectir les nostres idees i arguments i, d'acord amb la informació obtinguda, donar resposta a les preguntes inicials i plantejar una interpretació dels fets històrics.

En definitiva, triar les fonts, jutjar rigorosament el seu contingut i context, contrastar les dades obtingudes i finalment publicar-los. En això consisteix el mètode històric-científic, que és la nostra recepta.