Els escenaris que fa pocs anys semblaven impossibles es van convertir ahir a la nit en reals a conseqüència de les eleccions al Parlament català. Pèrdua de la majoria independentista: la suma de Junts, ERC i CUP passa de 74 a 59 diputats. Descens d'esquerres: la suma d'ERC, CUP i Comunen passa de 50 a 30 diputats. Gran augment de l'espanyolisme ultra: la suma del PP i Vox passa de 14 a 26 diputats. I finalment, per primera vegada s'incorpora a l'hemicicle -dos escons per a l'Aliança Catalana- un partit independentista amb postulats clarament xenòfobs.

El 12 de maig ha deixat un clar guanyador, Salvador Illa (PSC), amb 42 escons. Però la minuciosa aritmètica electoral i la gestió dels resultats que poden fer els partits polítics dibuixen un futur ple de dubtes. A curt termini no es preveu un acord, ja que en deu dies s'iniciarà la campanya electoral europea, i per al pròxim 30 de maig s'ha convocat el ple del Congrés espanyol que haurà de votar l'aprovació definitiva de la Llei d'Amnistia. Totes les aliances possibles tenen hàndicaps difícils de superar.

Les paraules del president Pere Aragones, després d'afirmar els "molt mals resultats" dels republicans (guardant només 20 dels 33 diputats), fan pensar que Salvador no donarà suport a la presidència d'Illa i Carles Puigdemonte: "Des d'ERC acceptarem la voluntat dels ciutadans, treballarem per a seguir amb el nostre projecte polític i farem des de l'oposició". Des del municipi d'Argelers, a Catalunya Nord, Carles Puigdemont (Junts) va deixar clar que les seves 35 butaques no serviran per a pactar amb el PSC, va llançar la pilota a la teulada de l'ERC i no va descartar noves eleccions: "Som a temps de construir un govern fort amb obediència exclusivament catalana. Som a temps d'evitar la repetició electoral que seria una mala notícia per als ciutadans catalans". I no va perdre l'oportunitat de destacar una idea que es pot plasmar en els pròxims dies: la distància entre Junts i PSC no és major que la que separa al PP i al PSOE en el Congrés espanyol. Està plantejant Puigdemont exigir al PSOE que aprovi un govern de les Juntes en la Generalitat a canvi de garantir l'estabilitat de Pedro Sánchez a Madrid?

Pot governar l'espanyolisme

Però encara hi ha més opcions sobre la taula, que semblen absolutament absurdes però que no són aritmèticament impossibles. En Telemadrid, en un gràfic, apareixia un govern de la Generalitat presidit per Illa, però amb el suport parlamentari del PP (15) i Vox (11). La suma de parlamentaris dels tres partits és de 68 diputats, un per sobre de la majoria absoluta. Però en la lògica estatal, és possible? Si analitzem als titulars dels portals de la denominada façana, Salvador Illa ha guanyat, però ha quedat en mans de l'independentisme. D'acord amb aquesta lògica, la dreta i l'extrem dret no semblen voler facilitar l'accés al palau de la Generalitat.

Les esquerres, a més, han quedat en general molt afeblides (si se sumen a 30 diputats totals, 20 republicans, 4 de la CUP i Comunen 6), i quant a la composició del govern, sempre dependran dels partits més dretans de l'eix social: amb claredat, l'antiga socialització [sentit sorgit de la fusió de Convergència i Unió i PSC]. Laia Estrada, cap de llista de la CUP, la va valorar com "Gràcies a les milers de persones que ens heu votat. No hem tingut bons resultats i el panorama que queda és preocupant, amb un parlament més dretà i espanyolista que mai. Per part nostra, continuarem lluitant pels drets socials i nacionals del nostre poble". Jéssica Albiach, des de Comuneta, va mantenir l'esperança i va veure possible un govern d'esquerres dirigit per Illa: "Davant l'auge de la dreta i la punta de la dreta, els progressistes d'aquest país esperen que ens asseguem immediatament i puguem posar-nos d'acord".

Intercanvi entre ulters

Des de Ripoll, la ultradretana Silvia Orriols (Aliança Catalana) va reconèixer que no tindrà poder en l'aritmètica generada en les eleccions, però va afirmar que “ara tenim l'altaveu que volíem i necessitàvem gràcies als 118.000 vots que hem obtingut”. El que sigui també alcalde de Ripoll, incomplint les normes internes del partit, tal com el va publicar Critico, duplicarà els seus càrrecs i tindrà acta de diputat. El mateix farà el cap de llista de Lleida. En el districte de Barcelona no van aconseguir superar el límit mínim per a aconseguir un seient: van obtenir la protecció marginal de Barcelones i Baix Llobregat, la qual cosa va compensar el bon resultat obtingut a Berguedà, Lluçanès, Bages i Osona. En el districte de Tarragona els resultats van ser modestos en totes les regions, però els fracassos en Tarragones, Baix Penedes i Terra Alta van impedir la consecució d'un diputat.

Ciutadans, partit que va aconseguir un milió de vots en 2017 i que va guanyar eleccions, es queda per darrere de PACMA amb 22.481 vots. En una roda de premsa surrealista, Carlos Carrizosa, Vox o el PP van anunciar que, juntament amb els pocs directius del partit que encara no han fitxat, es presentessin a les pròximes eleccions. No obstant això, l'actual direcció estatal del partit té a la seva mà el tancament de la paròdia i la finalització definitiva del partit després dels fracassos electorals a Galícia, Euskadi i Catalunya, però sobretot per la pèrdua de la protecció financera de l'IBEX-35.

Si en el Parlament català es bloquegen les negociacions i es reconvoquen les eleccions, és possible que la data sigui a mitjan octubre.