Falten quatre mesos perquè el 20 d'octubre Prabowo Subianto, ex general d'història fosca, es converteixi en el vuitè president d'Indonèsia després de guanyar les eleccions presidencials que es van celebrar el 14 de febrer d'enguany. I a penes dos mesos el 17 d'agost, coincidint amb el 79 aniversari de la declaració d'independència, el Joko “Jokowi” Widodo, que ha presidit aquests últims deu anys, inaugura oficialment la nova capital del país, Nusantara. Si es compleixen les previsions. En cas de dubte.

El més gran és que no és gens clar que Prabow vulgui seguir endavant amb el car pla del seu predecessor. No seria el primer canvi d'opinió de Prabow.

Si no estiguéssim parlant del quart país més poblat del món (280 milions d'habitants), tal vegada l'incident podria haver-se pres amb una altra agilitat. No és la primera vegada en el món que s'abandona una gran capital històrica i es comença a construir una nova i “racional” capital, ex novo , o en un poble fins llavors perdut.

Brasília se sol citar sempre en aquests casos, però encara serien més pròxims, per exemple, Naypyidaw, la nova capital de Myanmar; Dodoma, de Tanzània; o Abuja, de Nigèria. I com va sorgir Washington? Una mica més especial seria el projecte Xiong’an que actualment tenen en la seva missió a la Xina.

Les causes són diverses, però similars, i el resultat, gairebé sempre, és el mateix: que la nova capital, nascuda del no-res, es converteix en una megapolis en molt poc temps. És una de les manifestacions més evidents del que anomenen “efecte capitalitat”.

El cas d'Indonèsia té, no obstant això, grans peculiaritats. D'una banda, les que corresponen a la Jakarta que caldria deixar. El colonialisme holandès va convertir a Batàvia en el nexe del comerç marítim, convertint-se en un dels majors megapolis del món (11 milions d'habitants) des de la independència. Igual que tota l'illa de Java en la qual s'assenteixi (150 milions d'habitants), té un problema demogràfic... Però també l'urbanístic, que s'està enfonsant físicament i sofreix creixents inundacions. Per no parlar de problemes de trànsit.

En una ciutat com aquesta, les pressions per a mantenir la capitalitat no seran febles. La mudança proposada i posada en marxa per Jokowi no és una espècie de “New Delhi”. La nova Nusantara no està a Java, sinó a 1.250 quilòmetres de Jakarta, en el centre de l'estret de Makasar, a Kalimantan, a l'est de l'illa de Borneo. Es tracta, per tant, d'un trasllat que pot alterar tots els equilibris soci-polítics de tot el país.

En un país on els equilibris ja són fluctuants.