Per descomptat, m'estic referint a ETB1. En castellà – res m'importa – utilitzant la terminologia de les indicacions sanitàries prèvies a la mort del General Franc, “corrent les constants vitals” (després també va morir l'assassí)

 

En els seus inicis es va dissenyar una televisió que somiàvem els euskaltzales. Però des que en 1983 es van produir les primeres emissions, ens vam adonar que el camí estaria ple de dificultats. No parlo per parlar. Allí estava jo, en les trinxeres basques, al costat de Martín Ugalde, en l'acalorat debat dialèctic contra els criats d'Ardanza, que van arribar al Govern en 1985. "què diran en el Parlament quan sàpiguen que ETB (encara monolingüe) és deficitària?", ens van preguntar els il·lustres Spagnolo i García Egonxeaga en una d'aquells matins de desencantament. “Que som bascos”, va respondre Martin, apartant-se d'aquella asfixiant reunió amb un cop de porta.

 

Després de trenta-cinc anys ETB1 fa pena. No se salva cap intent. I, ull, no em queixo dels professionals, que fan prou amb els pocs recursos que tenen.Estava malalt abans del coronavirus. L'ETB que publiquem els euskaltzales serà llançada per Azurza, Aranberri i molts altres amics i nacionalistes monolingües. Quina pàtria la d'alguns! Doncs que no m'encasellin en el seu grup.