argia.eus
INPRIMATU
Per a què una llei d'educació? Per a deixar tot ben lligat?
Steilas sindikatua @STEILAS_ 2021eko irailaren 28a

El Departament d'Educació del Govern Basc ha ignorat les greus conseqüències que la mala gestió del començament de curs ha tingut en els centres públics i sembla que ha afrontat reptes majors. El lehendakari va informar ahir que la nova llei d'Educació s'avança un any. Encara que no sabem la raó de la pressa, si ens fixem en el que s'ha fet públic, entenem que el consens amb la llei és clar i qui li acompanyarà, la qual cosa està per saber és a què correspon aquest consens. Necessitem una llei, però per a què, per a canviar alguna cosa o per a deixar el que tenim com està? Aquestes idees ens venen inevitablement, en general, quan els que defensen llocs polítics tan diferents parlen de sobte en nom del consens, amb data: quins punts de trobada tenen en l'educació?

En aquest suposat acord amb la comunitat educativa no consultat, el PNB i EH Bildu han plasmat diverses idees a través de la premsa. Sembla que es descentralitzaria la gestió dels centres, augmentant la funció municipal, és a dir, fomentant la participació local i, de pas, reforçant l'autonomia dels centres.

Els ajuntaments ja formen part del sistema educatiu, per exemple, estan formalment en l'òrgan superior del centre i tenen competència per a organitzar activitats extraescolars. Sense oblidar la participació municipal en el Consorci Haurreskola i les diverses situacions que això ha generat. En qualsevol cas, no tenim dubte que l'enfortiment de la seva participació pot ser beneficiós, però perquè aquesta participació sigui real i vàlida per a tots els centres es requeririen unes condicions prèvies d'igualtat. Si no és així, la participació canviant només serviria per a augmentar les desigualtats i legitimar-les. Seria ingenu no tenir en compte el color polític dels ajuntaments i la diversitat de recursos econòmics.

"No tenim més que fixar-nos en la realitat actual per a veure la diferència que existeix en les infraestructures que són competència municipal per centre"

No ens queda més que mirar a la realitat actual per a veure la diferència que existeix en les infraestructures que són competència dels ajuntaments, en relació a les infraestructures dels centres de titularitat privada. Creiem que la descentralització aprofundiria en la desregulació, la qual cosa no faria més que incrementar la lògica de mercat que es dona en l'educació, la competència entre centres i la bretxa entre centres, a més del fals dret a decidir dels pares, deixant la responsabilitat de l'èxit o fracàs futur del centro en mans de centres concrets. D'aquesta manera, el Departament d'Educació no donaria resposta als problemes més greus que tenim actualment en l'educació i tampoc faria costat als centres de la seva titularitat.

En la llei que s'acordi es recolliran, sens dubte, les garanties per a evitar aquesta desregulació, tal com desgraciadament es recullen moltes d'elles en les normatives actuals, però no es compleixen. Com la prohibició de cobrament d'una quota que seria vàlida per a difuminar l'equilibri entre centres docents. Per a fer front a la situació actual no necessitem documents plens de paraules i intencions suggeridores, necessitem una llei clara que reguli l'actual sistema segregador.

Per tant, el que agrairíem al lehendakari Urkullu, i també als quals han arribat a acords amb ell, no seria tant quan es publiqués la llei, sinó què s'anava a regular per a resoldre els problemes que genera el nostre sistema educatiu públic-privat dual en la CAB. Perquè és evident que, donant la competència a l'ajuntament, no desapareixerà el 49% dels centres concertats que tenim en la CAPV.

En STEILAS som partidaris de polítiques que reforcin la comunitat i la participació, per això precisament defensem l'Escola Pública Basca, que és l'essència de la comunitat. Perquè l'enfortiment de la comunitat ens porta a la publicitat i solo es pot donar en els serveis públics. Això és el que recull aquesta llei? Superarem d'una vegada per sempre aquesta llei el sistema educatiu privatitzador o els malabarismes que tenim avui dia per a justificar un sistema injust i desequilibrat, blindar i legitimar el futur dels centres concertats, sense regular res sobre els problemes que tenim?

L'escola pública és participativa per si mateixa, perquè aquesta és la base de la publicitat, no necessitem d'una altra llei per a regular-la, però fa temps que necessitem una garantia que garanteixi la seva supervivència en aquest país, i no creiem que aquest Pacte Educatiu tingui aquest propòsit. Per tant, fins que tinguem una política educativa real a favor de l'Escola Pública Basca, continuarem lluitant, perquè és l'única opció per a la supervivència de la nostra llengua i de la nostra societat.