- El termini per a presentar esmenes al projecte de Llei d'Educació de la CAB que volen aprovar aquesta mateixa legislatura ha finalitzat aquest dimarts. Un dels partits que van signar l'acord de llei ja ha caigut, hi ha discrepàncies importants entre els quals segueixen en el seu interior i diversos agents de la comunitat educativa han criticat durament la llei de Badator.
Un dels reptes més ambiciosos d'aquesta legislatura va marcar la fita al març de 2022: El PNB, EH Bildu, el PSE i l'IU van arribar a un acord per a la posada en marxa de la Llei d'Educació, que va iniciar la seva marxa amb el suport del 90% del Parlament Basc. Sobre la base d'aquest acord, s'han elaborat l'esborrany de llei i el projecte de llei, i no han estat poques les crítiques rebudes de molts agents. També hi ha hagut moviment entre partits polítics: Elkarrekin Podem manifesta que presentarà una esmena de totalitat al projecte de llei, perpetuant l'actual model de concertació i argumentant la falta de compromís amb la segregació escolar.
Les discrepàncies del PSE estan fonamentalment lligades al model lingüístic: volen que la llei reculli expressament que es mantindran els actuals models A, B i D, i EH Bildu no està d'acord amb això. No semblava que, malgrat les discrepàncies, PSE i EH Bildu anaven a caure de l'acord, perquè, malgrat presentar diverses esmenes, EH Bildu vol aprofitar l'oportunitat " històrica" per a tirar endavant una llei educativa. Però en l'últim moment el PSE ha acordat amb el PNB que en la llei es mantindran els tres models lingüístics. Això ha posat a EH Bildu en el tall, perquè sempre ha defensat la superació dels tres models. No obstant això, l'endemà EH Bildu diu que el PSE i el PNB han donat versions contradictòries dels acords i demana que es doni una interpretació única. A partir d'aquí, la coalició abertzale ha afegit que en el tema de les llengües es tractarà d'alimentar " el debat de manera constructiva".
Caldrà veure si finalment tindrà els vots a favor de PNB, EH Bildu i PSE, i si les negociacions amb Elkarrekin València-IU prendran una altra direcció. No sembla que hi hagi molt temps, si es compleixen els terminis que reiteradament ha assenyalat el conseller d'Educació, Jokin Bildarratz: en aquesta legislatura es vol tirar endavant la llei. Bildarratz ha destacat que el projecte de llei és "fidel" a l'acord educatiu inicial.
Després de les esmenes dels partits veurem l'última versió de la llei, però la comunitat educativa també ha parlat en veu alta i les crítiques de diversos agents han posat en qüestió la protecció social que té la llei
Protecció social de la llei
Després de les esmenes presentades, debatudes i aprovades pels diferents partits en el Parlament Basc, veurem l'última versió de la llei, però més enllà dels vaivens entre els partits, la comunitat educativa també ha parlat en veu alta i les crítiques de diversos agents han posat en qüestió la protecció social que té la llei.
Aquest dimarts ha finalitzat el termini per a la presentació d'esmenes al projecte de llei, que han estat presentades tant des de l'àmbit del basc com des de la comunitat educativa. Per a alguns, directament, la llei és inadequada, i per a representar-la la plataforma Euskal Eskola Publikoa Harro ha celebrat aquest dimarts una concentració. El dimarts a la tarda també ha anunciat que organitzarà una manifestació contra la llei per al 29 d'octubre en Donostia. Diuen que "no tenim proposta de modificació de la Llei d'Educació, demanem un canvi radical. Aquest projecte va en favor del privat i en contra del públic; no fa passos en l'euskaldunización; parla de participació però no hi ha millora; les mesures per a fer front a la segregació es van recollir també en la legislació anterior, temem que es converteixin en excuses per a donar més diners a la xarxa privada; l'aprovació de la llei obre la porta a la reducció de la xarxa pública".
El mes de juny passat es van celebrar 46 compareixences de diversos agents en la Comissió d'Educació del Parlament Basc sobre la Llei d'Educació. Entre altres, han rebutjat el model de Servei Públic Educatiu Basc (un dels pilars fonamentals de la llei), que equipés la xarxa pública i la xarxa privada i que hauria de prioritzar-se la xarxa pública. El paper de l'euskaldunización en la llei també ha generat preocupació: els agents han demanat que es defineixi el "sistema centrat en el basc" al qual es refereix la llei, perquè realment sigui la llengua general d'aprenentatge i ensenyament. També s'han sol·licitat més mesures i instruments per a fer front a la segregació escolar. I més d'un no entén com l'Escola Cristiana complirà el principi de laïcisme que exigeix la llei.
Un resum de les compareixences dels agents de la Comissió pot consultar-se en aquest enllaç.