Fa dos anys, el 2 d'octubre de 2017, el Banc d'Espanya i la CNMV van signar un nou conveni de col·laboració per a continuar desenvolupant l'educació financera a nivell estatal durant els anys 2018-2021. Aquest tercer pla tenia objectius semblants.
Enguany hem creat la xarxa Més enllà de les Finances (Xarxa Basca d'Educació en Finances Ètiques i Alternatives) i creiem imprescindible compartir la nostra posició entorn d'aquest tercer pla estatal.
Aquests plans han creat la marca “Finances per a tots” i cada primer dilluns d'octubre han optat per celebrar el “Dia de l'Educació Financera”. Per a celebrar aquest dia, s'ha desenvolupat una estratègia de comunicació digital amb l'objectiu d'arribar al major nombre possible de ciutadans. Als membres de la xarxa Més enllà del Financer ens preocupa l'educació financera que impulsaran en els centres educatius, que l'han inclòs en el currículum educatiu.
PISA (Programme for International Student Assestment – Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants) és un projecte de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). L'objectiu de PISA és avaluar la formació de l'alumnat al final de l'educació obligatòria. Els resultats de PISA de 2012 i 2015 van mostrar que l'Estat espanyol no arribava a la mitjana dels països que van participar en la recerca. Davant aquesta preocupació, els esforços per incorporar l'educació financera a les escoles es van intensificar.
Hem creat la xarxa "Més enllà del financer" per part de diverses institucions (Xarxa Basca d'Educació en Finances Ètiques i Alternatives), i creiem imprescindible compartir la nostra posició entorn d'aquest tercer pla estatal.
En el Programa Escolar d'Educació Financera participen més de 500 centres d'estudis, sent les entitats financeres les que realitzen la major part de les accions relacionades amb l'educació financera. En la nostra opinió, les conseqüències de les crisis financeres que hem patit i la desigualtat que s'està incrementant posen de manifest els efectes negatius que pot tenir la globalització financera. També posen de manifest les greus conseqüències que poden tenir els bancs en l'economia i el benestar de les persones.
El Codi de Bones Pràctiques per a Iniciatives d'Educació Financera, presentat en 2016, fa referència a la imparcialitat com a primer principi aplicable. No creiem que s'estigui respectant, perquè els bancs donen materials i formació als alumnes, ja que així limiten el model d'ensenyament.
Defensem l'equitat, la justícia social i els drets humans, i per això creiem que és necessari tenir una actitud crítica davant aquest model financer i davant les entitats que l'integren. Creiem que és important que destaquem quin model econòmic volem i quin lloc han d'ocupar les finances en aquest model. Perquè l'educació financera participi en el projecte educatiu, és imprescindible impulsar que el sistema financer i els bancs augmentin el seu contingut sobre els impactes humans, socials i mediambientals. I és que hem d'adaptar les responsabilitats individuals i col·lectives per a crear una societat més justa i solidària.
El sistema educatiu ha de dotar a l'alumnat de competències, caràcter crític i maduresa per a endinsar-se en un entorn on les finances tenen cada vegada més pes. En aquest nou ensenyament, el sistema financer i el sistema econòmic apareixen diferenciats, encara que les finances són instruments de l'economia. L'economia, a l'ésser una ciència social vinculada a les persones i a l'entorn, ha de ser entesa des d'una perspectiva holística i crítica: les finances no poden entendre's de forma aïllada, sense entendre el seu paper en el sistema econòmic i la seva influència.
Defensem l'equitat, la justícia social i els drets humans, i per això considerem necessari posicionar-se críticament davant aquest model financer i davant les entitats que l'integren
Per tant, hem de denunciar que l'únic objectiu del Pla d'Educació Financera és capacitar a l'alumnat en els serveis financers per a la participació en el sistema. No qüestiona aquest sistema ni l'impacte social de les accions financeres. Valora com a vàlid l'enfocament hegemònic del sistema econòmic i presenta les finances com a eines per a gestionar i assegurar les nostres accions, en nom de la llibertat. D'aquesta manera, fa totalment invisible la influència de les decisions financeres en el benestar col·lectiu.
Necessitem nous continguts i debats a les aules per a augmentar el compromís de la joventut en temes com la construcció d'estructures econòmiques i socials més justes, la lluita contra la desigualtat, la protecció del medi ambient, l'apoderament de les dones, la governança democràtica o la garantia dels drets humans.
Per això, els membres de la Xarxa Més Financera volem fer una crida a promoure una educació financera que assumeixi aquests principis ètics. Volem que es potenciï la capacitat de les finances per a transformar el món dins de l'economia real.
Irati Cifuentes, Joseba Larriba, Liher González, Ritxi Usategi Uriarte, Sebastian Gutteridge (membres de la xarxa
Més enllà del Financer).