Els éssers humans vivim experiències estressants tots els dies i fiquem l'ansietat dins de la rutina, però aquesta actitud augmenta gradualment el malestar que tenim dins i en esclatar es corre el risc de prendre mesures inadequades. Exemple d'això és l'alumne que el passat 13 d'octubre va disparar amb una escopeta en la Universitat del País Basc en Leioa. Aquesta acció ha posat de manifest les dificultats que moltes persones tenen per a gestionar les seves emocions. Per tant, és necessari un desenvolupament profund de la intel·ligència emocional per a evitar les accions ocorregudes en Leioa en totes les etapes educatives.
En primer lloc, a partir de les teories dels psicòlegs Howard Gardner i Daniel Goleman, cal aclarir que es distingeixen els diferents tipus d'intel·ligència i que apareixen dues grans concepcions de la ment:
D'una banda, la intel·ligència racional gestiona l'aspecte lògic i avalua el que ens convé o no. És la capacitat d'utilitzar, comprendre, assimilar i treballar la informació per a resoldre problemes. Està relacionat amb altres capacitats com la percepció, la capacitat d'informar i retenir a través de l'atenció i la memòria.
"El desenvolupament de l'educació emocional en el currículum educatiu del País Basc és fonamental perquè els alumnes tinguin una intel·ligència emocional efectiva"
D'altra banda, la intel·ligència emocional és la capacitat de conèixer, usar, comprendre i regular les emocions pròpies i alienes. Hi ha persones que identifiquen millor les seves emocions i les del seu entorn que unes altres i, per tant, tenen més habilitats per a resoldre problemes emocionals. La persona que va crear i va convertir el concepte ha estat Daniel Goleman, qui deia que “és un conjunt d'habilitats i actituds que ens capaciten per a conèixer els nostres sentiments i els dels altres, per a motivar-nos i per a gestionar adequadament les nostres relacions”. No obstant això, a través del segrest neuronal tenim comportaments irracionals i les emocions s'expressen a través dels impulsos, per això necessitem intel·ligència emocional per a una bona gestió de les emocions.
En conseqüència, el desenvolupament de l'educació emocional en el currículum educatiu del País Basc és fonamental perquè l'alumnat tingui una intel·ligència emocional eficaç, ja que ni en el currículum educatiu ni en la CAB ni a Navarra es fa cap esment a l'educació emocional. Únicament es recullen petites al·lusions a les regulacions emocionals que l'alumnat ha d'aconseguir, però no s'especifica el camí que ha de seguir per a aconseguir aquests objectius.
En aquest sentit, la Unesco assegura en el seu informe de 2020 que l'epidèmia de COVID-19 ha tingut un impacte psicològic important en la comunitat educativa i en la societat en general. El tancament de centres, l'allunyament físic, la pèrdua de persones pròximes, el treball i la falta de mètodes d'aprenentatge habituals han provocat estrès, pressió i ansietat. La Unesco afirma que el desenvolupament d'habilitats d'educació emocional ajudaria a respondre a situacions estressants amb calma i respostes emocionals equilibrades. A més, aquestes capacitats permetrien potenciar el pensament crític i prendre les decisions adequades davant els problemes quotidians.
L'educació emocional és un procés d'aprenentatge permanent i permanent de les emocions, que pretén fomentar el desenvolupament de les capacitats emocionals amb l'objectiu d'augmentar el benestar personal i social. Cal destacar que la formació del professorat és un factor fonamental per al desenvolupament eficaç de l'educació emocional. No obstant això, estudis realitzats per la Unesco revelen que més del 90% dels docents no ha rebut mai formació sobre educació emocional. Per tant, existeix una tasca per a formar al professorat en la gestió eficaç de les emocions i a l'aula en la potenciació de les competències emocionals i socials. Al País Basc la Diputació de Guipúscoa va publicar el programa Emocions a Guipúscoa: conèixer, aprendre, treballar, viure, perquè els professors i professores treballin amb els alumnes i alumnes en diferents recursos que els permetin tenir capacitats emocionals en finalitzar el procés de formació acadèmica, augmentar el nivell de benestar personal i convertir-los en persones responsables. Però si el professorat no rep formació en educació emocional, els recursos esmentats no tenen eficàcia.
En definitiva, encara que no se li ha donat la importància suficient, l'educació emocional ha de tenir un lloc en el currículum educatiu del País Basc. De fet, diversos estudis demostren que els aspectes emocionals són un factor important en els processos de desenvolupament de l'alumnat i en el benestar de l'alumnat. L'educació emocional té com a objectiu el desenvolupament de capacitats emocionals, el benestar personal i social que ajudin a afrontar millor els reptes de la vida. Per a això, juntament amb la implantació de l'educació emocional en el currículum educatiu, el professorat ha de formar-se en l'educació emocional perquè l'alumnat gestioni bé les emocions i garanteixi la intel·ligència emocional.