- El capitalisme heteropatriarcal ha convertit els cossos de les dones* en camps de batalla, negant que les dones* siguin propietàries de les nostres vides i dels nostres cossos: som presos de bellesa hegemònica, estem obligades a fer treballs de cures invisibles (i gratuïts), víctimes de violència masclista… i un llarg etcètera, perquè són moltes les opressions que sofrim les dones nomenades, totes elles són cares d'una mateixa dominació, un sistema de supervivència.
Per si tot això fos poc, el sistema capitalista ve a aprofundir en aquestes opressions. Està lluny de posar les vides en el centre, perquè en benefici dels interessos del capital els treballadors ens uneixen a la més extrema precarietat i misèria, cada vegada més brutal.
Però hi ha una força feminista que creix enfront d'això. Fruit del treball de les nostres mares i àvies durant anys, les noves generacions estem bevent del feminisme, i no estem disposades a renunciar al que hem aconseguit pel que ens va precedir, perquè sabem el valor de les nostres vides. Volem i necessitem que les nostres vides estiguin en el centre. Les noies* joves volem ser propietàries dels nostres cossos, propietàries del nostre present i futur. I per a això necessitem cossos i territoris que estiguin al marge del capitalisme heteropatriarcal, si volem ser lliures.
La lluita feminista necessita de territoris on les seves reivindicacions i les seves alternatives siguin testimoniades, i nosaltres construirem totes elles a Euskal Herria. Estem davant una ofensiva feixista, lluitem contra l'ofensiva neoliberal, per sobre dels Estats antidemocràtics d'Espanya i França, estem construint Euskal Herria. Estem construint un poble que posi les vides en el centre. Perquè aquí hi ha una força, perquè hi ha un poble: hi ha i som.
Visca la lluita de les joves*!
Visca la lluita feminista!