Qui podia preveure que en 2024 el candidat d'EH Bai, Peio Dufau –que té com a substitut a Marie Heguy-Urain–, seria diputat? La campanya i l'estratègia contra l'extrema dreta han funcionat. Ipar Euskal Herria no enviarà a cap feixista a l'Assemblea Nacional francesa. Fins quan s'implantaran en la planta les estratègies per a enfrontar-se a l'extrema dreta? Van començar a construir aliances fràgils en Ipar Euskal Herria rebutjant als anomenats “jacobins” en el si del Nou Front Popular. En la cinquena circumscripció, Alain Iriarte ha donat suport a la candidatura de Colette Capdevielle amb el suport dels abertzales i ha acordat diversos objectius comuns sobre l'oficialitat del basc o el desenvolupament institucional.
No obstant això, no podem negar que la corretja feixista que ha arribat a Europa en les últimes dècades s'ha estès a Euskal Herria. No val parlar massa de xifres: l'extrema dreta es va imposar per primera vegada en les eleccions europees a través de la política institucional i ha confirmat la seva presència en les eleccions de l'Assemblea Nacional francesa, encara que no ha reunit cap escó en Iparralde. En total, l'extrema dreta ha obtingut el 31% dels vots en Ipar Euskal Herria, mentre que en el cinquè camp (d'Angelu a Burguera) fa uns resultats preocupants. Aquest senyal ha quedat parcialment apagada, ja que en els municipis de Mugerre, Urketa i Lehuntz, la campanya ha canviat la tendència de la primera volta parlamentària. Si en Ipar Euskal Herria no ha sortit abans, què ha provocat aquesta inundació? En tots els pobles ha augmentat el vot a favor dels feixistes, també entre les dues voltes. Significa clarament que som una societat colonitzada. Les votacions ens mostren una crua realitat del nostre poble quant a idees i funcionament. Sense generalitzar –el 27,76% dels votants s'ha abstingut–, però de manera preocupant.
En tots els pobles ha augmentat el vot a favor dels feixistes, també entre les dues voltes. Significa clarament que som una societat colonitzada
A poc a poc, el rancor a la idea de solidaritat s'ha desbordat pel que fa a la política institucional. Això, amb la complicitat dels mitjans de comunicació: la televisió que hi ha en totes les llars continua emetent informacions violentes. La sorpresa del sisè districte ha posat de manifest la polèmica entre les dues voltes d'Ipar Euskal Herria. En referir-se al tema de la frontera, l'extrema dreta advocava pel control i el cessament de les migracions, Dufau va recordar que un matí va dir l'alcalde dient que quatre persones havien estat colpejades al tren. Mancant un pas segur per a travessar la frontera, tres dels quatre van morir. En la dansa dels discursos antagònics, l'esquerra ha aconseguit ser present en les institucions. Però demà?
Haurem de multiplicar els instruments per a reeditar la nostra societat social, social, cultural, econòmica i política. Com a basc, actuar des del petit té sentit, sense deixar lloc a l'extrema dreta i als jacobins, consolidant i multiplicant els nostres espais. Això perquè la política institucional francesa no condicioni el nostre dia a dia i els nostres drets.