A la fi de desembre, el Gabinet de Prospecció Sociològica del Govern Basc va publicar els resultats de l'estudi "Opinions sobre el basc". S'ha preguntat als enquestats sobre unes poques activitats de promoció del basc. Entre les respostes relacionades amb el món laboral destacaria que, d'una banda, el 95% està d'acord que l'Administració hagi de respondre en la llengua que triïn els ciutadans, i d'altra banda, només un 4% de les empreses i/o entitats privades pregunten si haurien de fer un esforç per a respondre o atendre en la llengua triada pels ciutadans. Segons l'estudi, gairebé ningú està en contra d'aquestes dues idees. En altres paraules, gairebé tots estan d'acord que els ciutadans responguin en la llengua que desitgin.

Quant a l'ús del basc en les empreses, el 85% dels casos afirma que les empreses haurien d'oferir als joves treballadors la possibilitat de treballar en basca en els seus llocs de treball, mentre que només un 4% s'oposa a aquesta idea. Només s'ha preguntat entorn dels joves treballadors, tenint en compte un major nivell de coneixement de la generació que potser s'està llançant al mercat laboral.

L'educació, l'administració pública, les activitats culturals i els mitjans de comunicació són, en opinió de la majoria de la població basca, els àmbits prioritaris per a la promoció del basc. L'àmbit comercial i dels centres de treball se situen per sota de les prioritats (6,9 i 6,6 punts sobre 10, respectivament).

Com dic, es tracta d'una recerca sobre unes poques opinions. Per a aprofundir en les percepcions i actituds entorn del basc, necessitaríem una recerca més àmplia que la necessària per a orientar adequadament les polítiques i la planificació, ja que és necessari conèixer bé les opinions, motivacions i percepcions de la ciutadania.

Els que últimament estan fent política són diversos jutges. Amb l'inici de l'any, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha emès sentència, atesa la petició del sindicat CCOO. Tal com s'especifica en aquest, l'Ajuntament de Barakaldo no podrà establir requisits de basc per al personal d'empreses privades que prestin serveis municipals, encara que la situació jurídica del contractant no sigui la del particular, sinó la del servei administratiu gestor. Això suposarà una vulneració dels drets dels ciutadans.

Els jutges no estan tenint en compte la legislació vigent, d'acord amb el Decret 179/2019 sobre normalització de l'ús institucional i administratiu de les llengües oficials en les entitats locals basques, ja que podran incloure en els contractes les clàusules necessàries, així com les relatives a l'idioma. A més, contempla la necessitat d'incorporar als llocs de treball personal capacitat per a treballar en totes dues llengües oficials. D'acord amb la Llei Municipal d'Entitats Locals d'Euskadi, en els contractes que celebrin les Entitats Locals s'inclouran les clàusules necessàries en cada cas perquè els ciutadans siguin atesos en la llengua oficial que triïn i per a la prestació del servei, en les mateixes condicions lingüístiques que siguin exigibles a l'administració titular del servei.

L'establiment, la valoració i la consideració de les clàusules lingüístiques per a respondre en l'idioma desitjat per la ciutadania hauria de ser inexcusable en la contractació pública, en les adjudicacions de serveis i en les convocatòries de subvencions, màximament si es tracta de serveis dirigits a persones residents en aquest territori o amb projecció pública. La responsabilitat i el compliment de la legislació influeixen en el desenvolupament de la pròpia llengua, la convivència i el nostre benestar.

Rober Gutiérrez, director de l'Associació Bai Euskarari