argia.eus
INPRIMATU
L'escola pròpia del poble
  • Ens agradaria recordar les paraules de Joseba Sarrionandia en les primeres línies. «L'escola és el lloc on aprenem. Pot ser qualsevol lloc, com la casa, el carrer, la muntanya, la mar, el parc, la sala de cinema i tal vegada l'ESCOLA», va dir en una entrevista l'escriptora. I ho deia bé. L'Escola Pública d'Antzuola també té alguna cosa a veure amb els comptes que esmenta. Davant això, els antics alumnes de l'escola també tenim alguna cosa a dir.
Jon Mata Etxaniz Itsaso Garmendia Egaña 2019ko maiatzaren 28a

Amb l'objectiu de sortir dels esquemes tradicionals i crear una escola diferent, un grup de professors va començar a posar en marxa el model pedagògic d'educació escolar que avui coneixem. També es basaven en les relacions entre els nens del poble. Des de llavors, ja han passat 38 anys. Van viatjar als Països Catalans i van conèixer diferents models pedagògics d'aquí i d'allà. I van aprendre. Es van barallar dia i nit per un model educatiu propi que ensenyés a les generacions més joves. En el camí es van reunir també alguns pares i veïns. I ho van aconseguir. Van aconseguir utilitzar pólvores màgiques i crear una recepta màgica que situï a l'alumne en el centre del procés educatiu.

Els resultats d'aquest treball els coneixem perfectament els alumnes que hem passat per ell. A vegades recordem les històries de l'escola, del professorat i de l'alumnat. Ens enorgullim d'on som i on hem après: Hem estat alumnes de l'Escola Pública d'Antzuola. Sens dubte, aquest és un model educatiu que s'adapta a les necessitats de cada alumne i alumna. Es tracta d'una metodologia que permet la reflexió de cada alumne i alumna a partir del model de projectes que se seleccionen a iniciativa dels alumnes i alumnes. Més enllà de ser un número buit, és un centre que té en compte al nen íntegrament, sense qualificació. Els professors que han treballat fins ara han sabut crear un currículum propi. Desgraciadament, és una escola que es troba en una situació crítica. Teva i meva. Del poble.

Als professors que van col·locar les primeres pedres en el model educatiu els ha arribat el moment de retirar-se. La necessitat d'un professorat fix és evident per a garantir la transmissió i mantenir el projecte. Si no, es va acabar el joc. Els ciutadans tenim clar quin és el camí per a avançar. Tenim clar que continuarem defensant el model educatiu que tenim. I ens estem movent des de petit, anem sembrant llavors per a noves generacions. No obstant això, és l'administració pública la que ha de fer el pas.

És la situació de l'escola la que ha de fer passos per a donar suport al projecte. Hauria de fer passos cap a un altre model educatiu pedagògic. Hauria d'abandonar els plans creats pel dolor i respectar l'autonomia de cada escola. I li ho demanem. Els demanem que donin suport al projecte que estimem. Els demanem que defensin el model més adequat per als quals venen. Que tinguin en compte el clam de la ciutadania. Que escoltin la nostra paraula i que tinguin en compte el que hem de dir.

En definitiva, l'escola ens ha ensenyat a reflexionar. Ens ensenya a mirar l'entorn des d'un altre punt de vista. Ens ha ensenyat a ser crítics més enllà del que ens compten com si fos veritat. Ens ha ensenyat a adaptar-nos a les situacions i, quan és necessari, a respectar i acceptar a l'entorn. Ens ha ensenyat a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a acceptar-nos. Ens ha ensenyat a ser el que soc avui. I viure més lliure. Per això tenim clar: Donem suport al model educatiu de l'Escola Pública d'Antzuola, i tu?

Jon Mata Etxaniz i Itsaso Garmendia Egaña, en representació de 294 antics alumnes de l'Escola Pública d'Antzuola.