Menña-Mendi, el favorit dels hernaniarras, s'ha emportat el Plazindegi el divendres, acompanyat dels sons del parell de saxofons. És una prova de l'important que és el que presentaran. Es tracta d'una iniciativa que s'ha denominat Hernani Burujabe i que va més enllà de ser més sobirana en finances, en energia o en altres àmbits. Davant la greu explotació de la naturalesa i els creixents desequilibris socials, Garitano s'ha posat en marxa per a respondre des del local a les necessitats de la ciutadania com a “poble”, segons els seus promotors.
L'Ajuntament d'Hernani és part del projecte, però segons ha aclarit l'alcalde Xabier Lertxundi en la presentació, té una base més àmplia: “Això no és només un projecte municipal, nosaltres serem aquí, per descomptat, amb la responsabilitat que ens correspon, però això és un projecte de país”. Els comerciants del poble, productors i agents de l'economia transformadora estan immersos en el projecte. En l'acte, desenes de veïns i veïnes han pogut escoltar el testimoniatge de cadascun d'ells a mode de pinzellades.
Per exemple, en Hernani viuen en uns deu caserius des del cultiu de la terra, i un d'ells, com ha recordat Kontxi Zubiondo, és productor clau per a seguir “lligat al paisatge i a la identitat” de la localitat. L'Associació de Consum Comunal col·labora amb ells en la promoció de la sobirania alimentària “individual i col·lectivament”. Precisament, Lertxundi ha subratllat la necessitat de fer aquest salt de l'individual al col·lectiu, a l'hora de parlar de models de governança.
Producció d'energia i diners al servei de les persones
Darrere de les paraules gruixudes que sovint es veuen borroses, Hernani Burujab reuneix projectes concrets, i aquest és un dels punts forts del projecte. En l'àmbit energètic, s'està creant una comunitat de renovables, una cooperativa ciutadana per a fomentar la producció i l'autoconsum compartit i, entre altres coses, lluitar contra l'especulació. En total, ja han complert un any i tenen el repte de fer 250 socis, segons han explicat a Argia. Ja han realitzat els projectes tècnics per al camp de futbol Zubipe i el frontó cobert d'Ereñotzu.
En Hernani també estan a punt de posar en marxa una moneda anomenada Ekhilur. Mitjançant un circuit financer tancat entre l'Ajuntament, els comerços i la ciutadania, s'ha creat la riquesa que es genera perquè romangui al poble. Els usuaris d'aquest sistema de pagament digital gaudiran d'una sèrie de descomptes i avantatges que, de pas, contribuiran a fomentar l'economia local. Diners al servei de les persones.
El comerç local és una de les principals potes del projecte Hernani Burujabe. Els grans centres comercials i la venda per Internet no estan parats davant els canvis que han suposat. Per exemple Hernanin.eus han creat un aparador digital obert i han començat a oferir el servei de repartiment a domicili. Al cap i a la fi, “omplir els carrers de gent i color” els resulta imprescindible en aquests temps, tal com ha declarat Oihane Fernández a Hamaika Telebista.
Cooperativa de cures i acompanyament, xarxa pública de fibra d'Internet, gestió responsable… Cadascuna des de la seva àrea, totes elles en la mateixa direcció i amb el mateix objectiu: En aquesta cruïlla, Mikel Valero, membre de la cooperativa Hiritik At, que treballa en el projecte, s'ha allunyat del “model socioeconòmic que ens ha portat a l'abisme” i en aquest encreuament “aprofundir en la sobirania, la democràcia i el benestar i desmercantilizar l'economia”.
Jornades 22 i 23 d'octubre
El del divendres no ha estat més que un punt de partida en el llarg camí que porta el lema 'eman pausoa' cap a la transformació. Dins de dues setmanes, els dies 22 i 23 d'octubre s'han organitzat unes jornades en l'espai col·laboratiu Iturola d'Hernani per a conèixer millor els projectes en marxa fins al moment, debatre entre la ciutadania i intentar deslligar els possibles nusos.
El 23 d'octubre es realitzaran tallers de treball de demà, però abans, el 22 d'octubre s'ha organitzat una xerrada amb Gorka Martija, membre de l'Observatori de Multinacionals Llatinoamericanes OMAL, i l'experta en economia feminista Amaia Pérez Orozco.