argia.eus
INPRIMATU
Aquí res canviarà
Jexux Larrañaga Arriola 2020ko ekainaren 01

Les tecnologies biopolíticas han regulat la resposta al COVID-19 al Sud d'Europa. Les mesures d'atenció al públic, sobretot disciplinàries, han tingut com a objectiu el confinament domiciliari de tota la població. El lloc de residència se situa en el centre de l'economia del consum de tele-consum i de la producció de tele-producció, configurant la llar individual com un espai de cibervigilancia, un lloc identificable en un mapa de Google, o una ubicació senzilla on un dron pot vigilar. Hem vist que les consignes de la majoria dels mandataris s'han publicat seguint la lògica de la narrativa bèl·lica: “estem en guerra”, “vencerem”, “no sortim de casa”, les consignes de comandament “continua teletreballant”, han estat mesures submises per a augmentar el control social. A través de mòbils i portàtils, hem visualitzat la cavitat de les nostres cases com l'antecedent de la presó alleujada del futur, una fortalesa contemporània hiper-connectada.

Segurament, encara que és inconscientment, estem reproduint el model del sistema neoliberal, ara que la crisi sanitària ens ha obligat a això. La missió del govern neoliberal no és una altra que posar la política al servei d'una gestió del mercat, provocant l'externalització dels serveis i el benestar públics i apostant constantment per una privatització total dels serveis socials. És el regne neoliberal que mou el sistema financer i que posa el focus en la inclusió de la llei del mercat com a llei fonamental per a la vida.

"La millor manera de fer front a una crisi és transformar la crisi en una nova oportunitat, teixir xarxes de comunitats que s'han construït en el tancament i construir-les en sentit ascendent"

Doncs bé, ara més que mai és necessari crear noves estratègies d'emancipació i resistència per a posar en marxa els processos antagonistes impulsats pel sistema neoliberal. Perquè no poden venir de la restricció de drets i llibertats civils, sinó de la igualtat de competències de tots els éssers vius del planeta, sinó d'un pacte de protecció que garanteixi la biodiversitat, la democràcia, la convivència i la cura de tots els éssers humans. Ara serà fonamental l'arrencada dels processos de recuperació democràtics i soci-polítics de cada lloc.

El desastre causat a la naturalesa ha posat de manifest els límits de la nostra civilització, ens fa falta una reflexió sobre un món més equilibrat i igualitari, apostant per la vida com el teixit social més fort, construint comunitat de casa a casa, de barri en barri, de poble en poble. Sens dubte, la millor manera de fer front a una crisi consisteix a convertir-la en una nova oportunitat per a reconèixer a una comunitat sobirana que vol teixir xarxes de comunitats que s'han construït durant el confinament i construir-les en una direcció ascendent. És hora de passar de la por (primer, de la por al contagi) a la responsabilitat comunitària (primer, de la culpa per ser diferent) i de la subordinació (de la subordinació de l'estat hegemònic), a la responsabilitat comunitària, a la valentia, la millor manera d'avançar, ara com a camí de construcció de la sobirania. El risc de la vida, com bé ens ha demostrat la pandèmia, és la condició de la vida que portem sobre nosaltres.

La responsabilitat després de la pandèmia, més enllà de l'actitud personal, és fonamentalment política, en favor del que ens caracteritza ser responsables, i en la responsabilitat del que ens uneix, assumint tota la responsabilitat de la propietat del món que compartim. El treball de producció de la comunitat, com a espai públic per a la narrativa i l'acció, és també un espai narratiu per a respondre a preguntes clau. D'aquesta nova propietat ciutadana creada per la pandèmia pot néixer una humanitat, un poder i un poder de redistribució equitativa dels béns, aprofundint la democràcia i obrint fermament el camí de la justícia social.

"Al model de creixement il·limitat de la civilització global que es vol regular de manera universal per a construir una nova sobirania, s'oposa la voluntat de la comunitat local.

El desig de comunitat que deriva de l'actitud productora de la comunitat consisteix en l'habilitació per a la regeneració de la intel·ligència transformadora i creativa. Avui dia, construir comunitat és construir des d'un mateix i amb els altres, això és fonamental. Aprofundint en la pròpia arrel, construir comunitat, perquè és la principal manera de fer front al neoliberalisme, perquè si se li posa fre, cal fer-ho des de la construcció de la comunitat. La construcció de la comunitat com a activitat permanent i constant de creació d'humanitat, una tasca interminable de generació en generació.

És evident, a la llum del que s'ha vist i viscut en aquesta pandèmia, el xoc entre el neoliberalisme i la democràcia és irresistible. En aquest sentit, per a construir una nova sobirania, al model de creixement il·limitat de la civilització global que es pretén regular de manera universal, s'oposa la voluntat de la comunitat local, la necessitat de construir la relació mundial que vivim sobre altres vímets. Ja hem dit que la llei del mercat, en el camí de convertir-se en la llei principal de la vida, per a protegir-se de la uniformitat de la massa neoliberal, necessita un benestar comú i un interès públic prioritari. Aquesta base està fonamentalment en la matriu teòrica de la voluntat popular, com explica Laclauk, la seva voluntat i voluntat de construir comunitat. És el punt de partida per a construir una relació política d'igualtat que s'adossa a la comunitat per a obrir-se camí cap a l'acte-consciencia. Ara tenim la necessitat de reconèixer al nou subjecte polític que està en la conseqüència de la construcció col·lectiva de la comunitat, si aquí canviarà alguna cosa.