El 22 de febrer ha estat el Dia Europeu de la Igualtat Salarial entre Dones i Homes. En aquest sentit, els sindicats han fet públiques les seves lectures. ELA explica així el que és la bretxa salarial: "Les dones continuem percebent sous més baixos que els homes per fer treballs d'igual valor. Encara, les ocupacions, els sectors i els llocs de treball de les dones continuen sent infravalorats, tant en el social com en l'econòmic". La Secretaria Feminista de LAB ha denunciat que "no hi ha cap treball que sigui de dones* o d'homes". Això és un edifici. No és neutre, ni normal, ni natural, en funció de qui es valorin. Imposa els sistemes perquè les condicions laborals* de les dones siguin sempre pitjors, o siguem nosaltres les responsables de totes les cures en la llar”.

Incompliment de la llei en les empreses

ELA enumera les lleis que recullen el tema de la bretxa salarial: Reial decret llei 6/2019 i 901/2020, de Plans d'Igualtat, Reial decret llei 902/2020, d'Igualtat de Salaris. Però va agregar: "Sovint fins i tot costa aplicar la llei en el seu conjunt, ja que les mesures i mecanismes formals d'igualtat solen tenir massa objectius de blanqueig violeta", ha afegit. En aquest sentit, ha subratllat que les lleis i normes contra la bretxa salarial s'han d'aplicar en les empreses. LAB proposa: “Des dels poders públics també haurien d'obligar a les empreses masculinizadas a contractar dones*”.

Privatitzar serveis públics, una manera de provocar la bretxa

Tant d'ELA com LAB han subratllat que la subcontractació dels serveis públics de cures feminitzades no fa més que augmentar la bretxa.