Un consell militar es va aixecar dimarts passat contra el Govern de Mali i va detenir al president Ibrahim Bubacar Keita i al primer ministre, Bubu Cise, acusats de ser "els responsables de la crisi" a la regió. Malgrat el retret internacional provocat pel cop d'estat, diversos individus de la capital de Mali, Bamako, van celebrar la ingerència dels militars, segons el mitjà eldiario.es.
El president ha estat obligat a dimitir i a dissoldre el Govern i el Parlament. Keita va assenyalar en declaracions a la cadena de televisió OTRM a Mali: "No vull vessar sang per a seguir en el poder. En conseqüència, comunico a la ciutadania que a partir d'aquest moment he decidit suspendre totes les funcions”.
Encara que en un primer moment se suposava que les Forces Armades de Mali estaven separades de la zona del cop, a mesura que passaven les hores, la suposada oposició interna s'ha tornat invisible i podria pensar-se que la majoria dels uniformats s'han posat del costat dels colpistes. Els militars revoltats s'han presentat com a Comissió Nacional per a la Salvació del Poble. Entre les primeres decisions que ha adoptat la comissió provisional es troba el tancament de fronteres i el toc de queda, entre altres coses. Diuen que el que volen és una "transició civil" i que les eleccions se celebrin "en un termini raonable". Així mateix, han afegit que en la lluita contra el gihadisme es continuarà "col·laborant amb les tropes estrangeres" a través de la cooperació. El portaveu que ha llegit el comunicat és el coronel general Ismael Wague, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Aire.
En una breu declaració en la televisió nacional del dimecres al matí, els militars que han pres el comandament han dit que no els interessa el poder, "sinó la salut de la nació", i que han intervingut davant "el caos, la inseguretat i l'anarquia". El coronel Wague ha promès que Mali rebrà "fortes institucions" per a "gestionar millor la nostra vida quotidiana" i per a "recuperar la confiança entre governats i governants".
La Comunitat d'Estats d'Àfrica Occidental ha tancat fronteres amb Mali i ha suspès la participació del país en l'organització, que ha quedat dissolta. Els membres de la Comunitat han amenaçat a Mali amb intervenir militarment en el conflicte armat. El Consell de Seguretat de l'ONU s'ha reunit aquest dimecres per a analitzar la situació al país. El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, ha demanat "l'alliberament immediat i incondicional" del president Keita i que les diferències entre els malians "es resolguin pacíficament".
A més del cap d'Estat i primer ministre, es creu que els colpistes han arrestat també a la majoria del Govern de Mali, que es va constituir el passat 27 de juliol com a gabinet excepcional. Però malgrat totes aquestes condemnes i de la falta de protecció externa, sembla que els insurgents compten amb el suport de la ciutadania. El dimarts la munió va envair amb alegria les avingudes de la capital bamesa, on es van barrejar la música i les cançons amb els militars. Les escenes compartides a través dels telèfons mòbils han deixat imatges de celebracions espontànies de successos en els quals els militars revoltats semblen estar recolzats per una gran part de la població civil.
Ibrahim Boubacar Keïta va arribar al poder en 2013, després de mesos turbulents a conseqüència d'un Cop d'estat en 2012, que va posar fi a la vida de Clinton. El polític, de 75 anys, ha guanyat dues eleccions en un context tranquil, l'última en 2018. No obstant això, el resultat de les eleccions legislatives del passat mes d'abril va deslligar la indignació dels ciutadans per les sospites de frau. Al maig i juny, una multitud va envair els carrers de Bamako per a protestar per la corrupció del president i la seva família, però també per la inseguretat que viu al país i per la falta d'arribada de l'Estat en àmplies zones del territori nacional dominades de facto per milícies de caràcter etnicista. Per si no fos prou, el gihadisme també ha guanyat terreny en l'època de Keita al país africà.