Anava a escriure amb fatiga una columna, però m'ha semblat un ridícul fingir que als 19 anys s'ha esfondrat: rendit, cansat, decebut, com si aquest món m'hagués negat. Em va semblar més ridícul encara somiar amb els petits panets que ens queden, perdre'm en l'elecció d'una última fugida, barallar una mica perquè el problema sigui per a un altre.

Viurem bé, tranquils, bé.

No vull que em caiguin en una caricatura, però em sembla ja injust que em compensin, que busquin la transaccional, que em conformin amb la bona voluntat,

sí, et comprenc

Dir.

Penso en el que haig d'escriure i avorreixo les paraules que són militants de si mateix: fugir de la definició de la revolució i organitzar l'alternativa en aquest somni que sembla que no vius.

Capital inclòs

(Paraula de capital per a substituir a la burgesia, xarxa flag).

Amb una humilitat equivocada diuen que ha estat un error, que ha estat votat involuntàriament, que realment no l'ha protegit… i treuen un espai lliure per a parlar de la meva classe.

L'innocent se sent culpable de tot el servilisme del món, quan se li ha persuadit que no té res a fer, i així mateix se sent vençut quan no té més remei que guanyar aquesta expropiació. Necessitem repòs, i això només es donarà per la força:

• De qualitat

• Gratuïta

• Universal

• Donin-

• Tot

• El volem.

Quan jo era jove

Quan jo sigui jove.

Xarxa Flag

Bandera vermella.

Algú va dir això aquí en ARGIA i crec que parlarà d'això aquesta setmana a Euskal Herria:

“No vull ser un escriptor que escriu contra la burgesia, però que no té cap problema amb la burgesia; no vull ser un escriptor que escriu per a la seva classe però que no baralla per la seva classe. Em sembla hipòcrita i falsa, em repugna. No obstant això, no ho jutjo, a vegades soc massa moralista. Però a mi, la veritat, aquesta actitud em fa fàstic, i no dormiria tranquil a la nit”.