No serà igual que l'imposat després de la crisi de 2008, però tots els experts coincideixen que en 2024 pot haver-hi un dur cop. Els països més ortodoxos de la Unió Europea han ordenat acabar amb les polítiques econòmiques expansives per a fer front a la pandèmia i a les crisis socials dels últims anys i tornar a la "normalitat", és a dir, als exigents dèficits i límits de deute.

Els 27 països han pres la decisió en la reunió del consell de ministres d'economia i finances Ecofin de la setmana passada. D'aquesta manera, els membres de la UE podran tenir un dèficit màxim del 3% i un deute públic del 60% respecte al PIB, destacant la posició dels països més durs, especialment Alemanya, però també Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca.

Per a això, disposaran, almenys, d'una "vàlvula d'escapament" o d'una flexibilitat: els països més endeutats, amb més del 90% de deute, podran reduir el seu deute any a any, amb una mitjana d'un punt cada any, i els que estiguin en un interval del 60-90% només hauran de reduir aquest deute al mig punt. Aquesta última clàusula ha permès l'acord, després de l'aprovació dels Estats francès, espanyol i italià.

A més, als països que no compleixin aquestes normes fiscals se'ls imposaran multes més "acceptables" que hauran de pagar semestralment. Però, com ha explicat el mitjà de comunicació Ara.cat, les multes que es vagin acumulant hauran de ser abonades sense cap limitació.

Fins ara, les retallades en els serveis públics, entre ells el sanitari i l'educatiu, realitzats de forma camuflada pels països, permeten detectar una nova ona en l'horitzó temporal.

Aterratge "brut"

A partir de 2020, per a evitar l'expansió de les crisis socials que s'han encadenat amb la pandèmia, la UE va establir una nova política fiscal que no va impedir que augmentés la precarietat i la pobresa i provoqués el "sofriment de milions de persones", segons ha escrit Felipe Milin en la pàgina web del Comitè per a l'Abolició del Deute Injust (CADTM).

I és que, segons Milin, les mesures dels últims anys s'han pres exactament igual dins d'un "marc conceptual neoliberal". Per exemple, les ajudes han arribat només a un petit grup de grans empreses, els anomenats "campions europeus", per a competir en el mercat mundial.

Milin ha explicat que el problema de la inflació actual no es deu a l'excessiva liquiditat, sinó a la ruptura de les cadenes de subministrament, per la qual cosa les polítiques d'austeritat només acceleren el començament de la recessió.

La suposada flexibilitat que han aplaudit en molts mitjans de comunicació només pretén que l'aterratge d'alguns països al regne fosc de l'estalvi no sigui tan "brutal".

I la salut del clima?

Amb menys diners públics, com complir el Pacte Verd Europeu? Això és el que molts han preguntat ara. La Comissió Europea diu que per a complir els objectius d'aquest Pacte es necessitaran 620.000 milions d'euros.

Els partits verds europeus han demanat que les noves normes fiscals no afectin els pressupostos destinats a la transició energètica, com els destinats a reduir els combustibles fòssils, perquè en aquest cas l'endeutament públic sigui major, però no s'ha acceptat.

"Amb receptes fallides, els ministres de finances s'obstinen a buscar la salut dels comptes públics i l'economia sense cuidar la salut dels ecosistemes i la societat", explica Carlos García Parete, de Greenpeace, en El Salt. Tornar a l'austeritat "edulcorada" és per a ella una "molt mala notícia".

Començarem llavors un segon capítol de l'austerizidio impost pel mort ministre de finances alemany Wolfgang Schäuble i les seves altres ultracortodoxos durant tota la dècada de 2010. Benvingut, això és l'any 2024, un any "normal" a l'Europa neoliberal.