La carpa de Villava va quedar petita ahir en el festival Hatortxurock. "Txiki, però amb solidaritat", confirmen els organitzadors amb una nota. "La política d'allunyament ha acabat i amb això ha canviat radicalment la situació del conflicte a Euskal Herria. Però tenim memòria i amor per tonalitats". Per això, en l'acte celebrat es van recordar a les víctimes de la política de dispersió: Sara Fernández, Rosa Amezaga, Arantza Amezaga, Pilar Arsuaga, Alfonso Isasi, Antxoni Fernandez, Jose Mari Maruri, Mari Karmen Salbide, Rubén Garate, Iñaki Saez, Asier Heriz, Argi Iturralde, Iñaki Balerdi, Leo Esteban, Solagele i Natividad.
"La política d'allunyament és passat, sí, però encara no s'ha arreglat tot", han reconegut els organitzadors que el següent repte és "fer un volt a la situació que ens perpetua al passat i donar una sortida a l'assumpte dels presos, refugiats i deportats polítics bascos". "Tenim un nou final en l'horitzó".
Les carpes posades en marxa ahir es van omplir amb milers de persones. I perquè tot s'organitzés bé i el festival sortís bé, van treballar al voltant de 500 persones. "Quin tresor és avui posar a centenars de persones de manera voluntària, amb afecte, en el treball i aconseguir aquest resultat", apunta.
No obstant això, el festival no ha estat rodó. "Ha estat lluny de ser rodona", diuen els organitzadors, fent referència a dues ataquis masclistes. "Ho diem amb claredat, hem de solucionar el tema dels presos, els refugiats i els deportats entre tots i per això volem que la gent se sumi a l'Hatortxu Rock. Però més clar que vostè, aquest agressor, no és benvinguda. Hatortxu Rock ha de ser un espai segur per a tots i en el qual haurem de continuar treballant."