M'encantaria escriure, però com puc aprofitar aquesta ventanita que m'han deixat? És cert que la rasa entre els ciutadans i els historiadors és sovint massa gran. Sovint, els historiadors falsos i conspiracionistes, els que fan relats interessats de la història, tenen més repercussió que la història científica. Pot ser l'oportunitat de baixar de la torre de Boliz per a traslladar als lectors els debats historiogràfics que sorgeixen entre els investigadors. A mi tampoc em vindria malament, em serviria per a reflexionar sobre els xocs i debats entre els diferents corrents que hi ha en la historiografia.

Però, de què hauria d'escriure? Podria tractar temes que puguin ser d'interès per a la societat. Perquè, per a què serveix la història, si no per a tractar temes d'interès per a la ciutadania? Sempre he volgut una història compromesa, és a dir, científicament rigorosa i amb una visió crítica, per descomptat, però en permanent relació amb la societat. No obstant això, hi ha un difícil equilibri: cal no ignorar els temes d'interès de la societat, però sense sotmetre'ls a les mitificacions polítiques.

També pot ser una oportunitat per a reivindicar la història social. La història social està en declivi en les últimes dècades en comparació amb la nova història política i els corrents postmoderns. A conseqüència del nou context acadèmic neoliberal i neoconservador, la història social va ser acusada de dependre del determinisme marxista. Sembla que és un corrent infravalorat perquè està obsoleta. Respecte a la història de les grans autoritats i dels relats nacionals, sempre m'ha agradat la història de la gent corrent, dels sectors oprimits i dels conflictes socials. P.E. Com va dir el mestre Thompson, al cap i a la fi, la història radical.

---

Bé, sí. M'animaré! Ring-ring: Hola! Javier? Sí, soc jo; Imanol. Doncs sí, l'aprovaré encantada. Però cada dues setmanes, si us sembla bé.