- Convocats pel moviment AfvalovenNee (No a la Incineradora), divendres passat, 14 de desembre, un grup de ciutadans es va concentrar enfront de la incineradora d'Omrin, en Harling, per a sol·licitar la seva clausura. Prèviament, la Mancomunitat dels pobles de Frísia, propietària de la incineradora, va celebrar una assemblea en la qual els alcaldes dels pobles de la zona van expressar la seva preocupació per l'ocultació d'informació per part dels gestors de la incineradora. La incineradora, la més recent de les existents a Holanda, porta una setmana parada, sense poder solucionar l'onzè problema tècnic.
La polèmica es fa cada vegada més intensa en les proximitats d'Harling, la planta d'incineració més moderna dels Països Baixos, després de quedar provada (veure Dioxinagate: així es contagia la incineradora més recent d'Holanda), que el forn que no emet contaminació emet oficialment genera molts més contaminants que els que s'han permès en la realitat, com a dioxines, furans i altres. Com el divendres anava a reunir-se el consell d'administració de la incineradora, un grup de veïns va bloquejar l'accés a l'edifici havent dinat, exigint la seva clausura. El mitjà Omrop Fryslan ha informat de la concentració, amb cròniques, fotos i vídeos, tant en holandès com en frisó.
Un ciutadà ha difós a través de Twitter aquest breu vídeo de la protesta:
— Jannette Van der Ploeg (@jupikbener) December 14, 2018
El mateix dia en què es va reunir la mancomunitat o col·legi públic propietari de la planta d'incineració d'Onrin. Allí, diversos ajuntaments de Frísia van mostrar la seva preocupació i van sol·licitar al director que tornés a implementar el sistema de control en línia de dioxines i furans que la companyia va abandonar sense consultar a ningú després d'un any de funcionament (i quan es va demostrar que els contaminants superaven els límits legals). El director no va respondre clarament.
L'associació Neet d'Afvalov ha explicat que el director de la planta, John Vernooij, es va queixar que les peticions dels alcaldes de Frísia estan encarint molt el seu funcionament. S'ha posat de manifest que s'hauran de fer front a despeses no previstes inicialment: necessitat de renovar les conduccions de canalització dels vapors (a causa de l'oxidació dels productes químics abans del que es creï), d'adquirir en grans quantitats articles cars com el bicarbonat per a controlar l'azico hidroxílico, de reforçar les infraestructures contra incendis...
A més, a causa de les avaries que s'estan produint en els forns, s'ha interromput de forma reiterada el servei de vapor que se serveix a la següent factoria de sal, una de les justificacions econòmiques de la incineradora d'Harlingen. I si això no era poc, alguns municipis han començat a fer passos importants en la recollida selectiva (per exemple, establint el sistema DIFTA, que ha implantat entre nosaltres en Usurbil el sistema de pagament no innat, també dit tarifa justa), la qual cosa fa que es posi en qüestió la rendibilitat de la incineradora, ja que suposa una menor generació d'escombraries per als forns. Tret que ja tingui massa capacitat d'incineració a Holanda.
Al cap i a la fi, en els municipis de Frísia s'ha començat a remenar com a hipòtesis l'impacte econòmic que tindria el tancament de la nova incineradora d'Harlingen amb les pèrdues que suposa mantenir vius els forns.