Era el 10 de maig de 2013. La cita estava ja establerta: 12.30 en l'Albereda d'Ondarroa. Argumentant que era una “època de solucions”, va saltar l'ordre d'empresonament remesa per l'Audiència Nacional d'Espanya i l'ondarrutarra Urtza Alkorta va anunciar que estaria “amb els ciutadans i amb els amics” a l'hora i lloc assenyalats. Fins llavors, Alkorta estava a l'ordre de buscar i detenir, segons l'Audiència Nacional d'Espanya.

Alkorta va afirmar fermament que era el moment de “buidar les presons”. I prenent el carrer que ve per sota de la Plaça de Música d'Ondarroa, des d'on estava amagada, Albereda va aparèixer a la meitat. Es va trobar de front amb amics, coneguts, periodistes i càmeres. Entre els aplaudiments, Alkorta es va asseure en el sòl. I en aquest mateix moment es va instal·lar en l'Albereda el primer pujol de la Zona Lliure d'Ondarroa.

Alarma a alarma, acte a acte, la resistència continuava. Però Urtza Alkorta seguia allí. Cansada, però allí. Al seu voltant li continuaven donant força joves, majors i majors.

Quan va arribar el 15 de maig, la força del Centre Lliure d'Ondarroa era enorme. No obstant això, el so del turro no parava d'encendre l'alarma, era l'últim dia. Plovia i eren les 05.00 de la matinada. Es va posar roba per a estar sota la pluja, es van repassar els passos que es van donar quan el torró va colpejar i el Pont de Plaiko va començar a omplir-se de gent. La camisa es va col·locar en el centre. Hi havia tanta gent que la gent tapava el pont. A banda i banda del pont el pas estava obstaculitzat per l'afluència de públic.

Tant per l'aigua com per la carretera, més de 30 furgons de l'Ertzaintza van aparèixer en pocs minuts. 300 ertzaines van participar en l'operació policial.

Dues hores. Aquest va ser el temps transcorregut des que el pont va morir fins que Alkorta va quedar detingut. Silenciat, Alkorta va ingressar en el furgó i va ser traslladat a la presó de Zaballa. Els crits de solidaritat no van ser silenciats.

El que al principi era una cita per a unir forces, es va convertir en una mostra de la força d'un poble. Albereda es va convertir en el centre de les reivindicacions. La frase que suposadament duraria minuts es va allargar als dies. I les gotes de solidaritat es van convertir en ones. Del 10 al 15 de maig, la Zona Lliure d'Ondarroa va anar prenent força cada minut, hora a hora i dia. I encara es va fer més fort la col·laboració i la col·laboració ciutadana. La Zona Lliure va durar cinc dies. 117 hores

Lliure. Una vegada complerta la presó de dos anys i mig, quedarà lliure el 14 de novembre de 2015, sobre les 09.00 hores. Va arribar a Ondarroa a les 19.00. Va aparèixer en el mateix lloc que els ertzaines: Pont de Plaiko.

Fotos de Lea-Artibai i Mutriku Hitza: