El títol d'aquest article, en una entrevista a Arnaldo Otegi, és precisament el que destaquen Naiz i Gara. És a dir, “us contaré el conte que vulgueu escoltar, i estigueu tranquils, perquè l'aconseguirem amb la nostra màgia”. Davant això, hem de dir que aquest conte és per a gent determinada.

No és així per al que no té treball, per al qual treballa sense cotitzar o per al qual està en l'ERE o… Aquesta frase, igual que la dels sindicats adherits al Règim (uns de 1936 i altres de 1978, absolutament economicistes), cada vegada té menys credibilitat entre els treballadors bascos. Desgraciadament, tenen grans dificultats per a veure a les seves classes enemigues, tant ocupants com locals.

La democràcia burgesa o la dictadura del capital poden crear i sostenir un ordre social just?

La socialdemocràcia basca, en paraules d'Arnaldo Otegi, és l'alternativa a la llei de la selva, l'ordre social és just. No diu que això no és possible dins del sistema capitalista. És a dir, que esmenti, que és una vergonya i una maldat.

Dins del capitalisme no hi ha una situació viable per a la classe treballadora. Al llarg de la història, la qual cosa l'aristocràcia obrera europea ha pogut aconseguir com a màxim ha estat la consecució del benestar social que el capitalisme va permetre en diverses dècades de finals del segle passat.

Això va ser possible durant els períodes de bonança econòmica, mentre l'URSS es va veure obligada a tractar de distorsionar els avantatges socials i treia un plus de l'explotació de les seves colònies a Àfrica i Àsia. Parlem de països avançats i d'aquest benestar per a un proletariat submís compromès amb el sistema capitalista del seu temps.

En aquests temps en els quals ens ha tocat viure, la majoria dels pacífics proletaris no trobaran refugi en els ombrívols vessants del capital, ja que avui dia la lluita entre diferents poders, interessos i capitals és total. Per això és tan necessari el procés de conscienciació, organització i intercomunicació de la classe treballadora en el món.

És possible un policia local sota la doble ocupació i els sistemes capitalistes que sofreix Iparralde i Hegoalde?

Un policia local no es caracteritza per portar el seu nom en basc, ni per portar una gorra, a pesar que aquest últim és un policia molt vermell. El que realment li dona sentit és protegir els interessos de la classe obrera, i no els dels capitalistes i la propietat privada sacrosanta.

La Policia Nacional, la Guàrdia Civil i alguns policies autonòmics espanyols desplegats al País Basc tenen més objectiu a Euskal Herria, és a dir, mantenir l'ordre i la propietat dels burgesos. Cal dir clarament que la poesia autonòmica espanyola s'alimenta dels sentiments més corporatius, primitius, de dretes i retrògrades que es poden trobar entre els candidats de la ciutadania.

Aportació política d'EH Bildu per als pròxims quatre anys

Segons el president d'EH Bildu, la resta a penes tenim notícies de res. Acusa les institucions comunistes basques de minuciositat i infantilisme i, en general, manté el discurs històric de la socialdemocràcia. Quan no tenen arguments, comencen a insultar-los. Nou el jubilat.

Aposta per un front ampli. EH Bildu té un discurs molt semblant al del PNB. És lògic. La qüestió està entre les diferents parts de la burgesia basca. El problema principal és que no tenen (i no volen tenir-lo) una altra opció davant la barbàrie que se'ns caurà damunt. És a dir, estan convençuts que sortiran bé d'aquesta catàstrofe?

No poden imaginar que la lluita de tota revolució per canviar radicalment les coses condicionarà el seu dia a dia personal i familiar. No estan al nivell de les necessitats de la classe obrera, d'una part de la burgesia, sinó al nivell de la petita burgesia.

L'adreça d'EH Bildu ens parla d'actualitzar el projecte nacional

Ens sembla amarg, com EITB-PNB, tractar com a estúpids. La nació dels treballadors bascos té dret a existir, i no hi ha cap dubte "democràtic" sobre aquest tema. El que ens importa és el dret de les classes oprimides a aconseguir i lluitar per un futur millor per a les seves generacions. Tota la resta manca d'interès, de la classe oprimida

excepte per als rics sense consciència.

Nosaltres no parlem del dret burgès que limita o anul·la la resta de drets. Quan el capital va voler descolonitzar els continents, el va fer per a continuar enriquint-se. No ens interessa el dret burgès de l'autodeterminació, que es regularà sota la dictadura, sobre el text, el temps i el territori. Nosaltres som molt clars: Exigim el dret a construir un Estat socialista basc. I si la burgesia i el gran capital es neguen, tornarem a sentir l'opressió nacional i de classe sobre les nostres carns.

És possible un altre món dins del sistema capitalista?

Ja en el segle XXI, creiem que continuar apostant pel capitalisme és negar el futur a les generacions futures. No sols fa falta una Revolució Social Basca que canviï radicalment el sistema de producció capitalista. Com deia el Che Guevara, el factor humà ha d'estar sempre present.

El canvi econòmic radical que es produeix en la satisfacció de les necessitats de tot el món no es podrà donar si no som conscients dels principals valors a protegir: l'ésser humà, el seu benestar, l'educació, la salut, l'oci, la igualtat, la humilitat, el caràcter col·lectiu, el compromís, el desinterès… saber que altres pobles van pel mateix camí...