La grip aviària és una malaltia causada per un virus denominat "influença de tipus A". Els ocells silvestres i/o domèstiques/de cria poden ser contaminades. Aquests virus es transmeten gairebé sempre entre els ocells, però, de tant en tant, un d'ells pot contagiar a l'ésser humà. Gràcies, de moment no hi ha contagi entre els éssers humans –i com el virus passa dels ocells a l'ésser humà, són molt poques les persones que estan contaminades per l'H5N8, perquè hi ha poques persones que viuen en una relació pròxima amb l'avifauna–.
Igual que amb el virus, les mesures preses de cara al virus causen preocupació entre els ocells criadors. De fet, l'Administració francesa està enfocada a prevenir l'epidèmia i a prevenir la mort preventiva dels ocells. Així, els agricultors estan obligats a matar a tots els ocells que es trobin a cinc quilòmetres de la zona en la qual apareix el virus. En el cas d'Ipar Euskal Herria, són diverses les granges que depenen d'aquest precepte, després que s'hagin detectat ocells infectats pel virus en algunes granges d'Amorotz, Bidaxune i Lejoz. Pot ser que hi hagi alguns casos en Bardoze, però la informació encara no ha estat confirmada per la Prefectura. La situació no millora i la llista de localitats afectades per la decisió es va incrementant setmana rere setmana. La grip aviària es va repetir el mes de desembre passat i en les últimes setmanes s'han produït dos milions de morts "de manera preventiva".
Per a ajudar a superar la crisi, el departament dels Pirineus Atlàntics, que engloba a Iparralde i Bearn, repartirà mig milió d'euros en premis. Així ho ha anunciat el Consell General de la UE en la seva reunió de principis de setmana. El Consell General també s'ha compromès a facilitar als ocells criadors l'accés a l'ajuda RSA, distribuïda per l'Estat francès. A més, aquesta institució col·laborarà amb el Segur Social de Psicòlegs, Assistents Socials i Agricultors MSA en el camí d'evitar les incorreccions. Paral·lelament, es farà un treball d'anàlisi i reflexió per a conèixer millor la malaltia i treballar les sortides d'aquesta. Però mentrestant, el problema continua, encara que aquestes ajudes serveixin per a disminuir el dolor.
Els crims preventius no són acceptats pels agricultors del sindicat ELB. "Des de l'inici d'aquesta crisi, l'ELB denúncia fermament la decisió de morir en gran nombre de cables sans, una pràctica que porta temps demostrant els seus límits", ha afegit. Els ocells que siguin de bon auxiliar no seran enviades a l'escorxador, i si és necessari, construint un mur popular com en 2017, desobedecián les mesures administratives. En definitiva, es mobilitzaran el dissabte, 30 de gener, a les 14.00 hores en la plaça del mercat de Donapaleu per a denunciar a "la massacre".
En 2017 els membres de l'ELB es van mobilitzar de forma accelerada i el sindicat va haver de pagar una multa de 5.000 euros per la mobilització contra els assassinats preventius. El president de l'ELB, Panpi Sainte-Marie, i Cathy Xabalgoiti, de la finca Ühartia de Barkoxe, van ser condemnats finalment per abusar del criador d'ànecs. Centenars de persones es van recolzar en els cultius.
El kriax és una raça d'ànecs locals, i si no fos la decisió política d'alguns pagesos, estaríem desapareguts –el productivisme porta als criadors a altres races–. En aquesta crisi de la grip aviària, el kriax també és qüestionat pel futur de la raça. El virus ha aparegut en Bidaxune, l'única granja que cria bebès d'ànec de raça kriaxera, i proveeix a totes les granges de kriaxera del País Basc. El perill d'extinció d'aquesta raça d'ànecs és elevat i real.
Els criadors no admeten els assassinats preventius de Kriaxe, que es van contagiar justament en la pesta de 2017, ja que van aconseguir superar el virus. Segons l'OCDE, encara que el virus ha donat positiu, els ànecs "no estan malalts" i han desenvolupat anticossos. Creure o no creure, les vivències de 2017 són aquí com a prova. Així, l'experimentació ha estat en planta, amb el suport de la Cambra de Cultius dels Pirineus Atlàntics, el sindicat ELB i la Mancomunitat d'Iparralde. Seguint aquesta nova iniciativa, "els animals seran retinguts en un període de quinze dies per a comprovar la resistència al virus que té el kriax local".Quant a la mort dels ànecs, de moment la prefectura ha concedit una excepció a la raça del kriaxera.
El problema és que, igual que amb el COVID-19, si limitem la mirada al virus i no mirem l'origen de l'epidèmia, el problema tornarà a repetir-se en el futur. En 2017 la pesta de l'H5N8 ja va ser brutal i sembla que aquest 2021 també serà tan dur com llavors. Des de 2017, els productors s'han vist obligats a adoptar mesures sanitàries cada vegada més estrictes per a limitar els contactes entre els cultius i les bases d'ocells. No obstant això, no han pogut evitar el desenvolupament d'una nova epidèmia. El veritable problema, cada vegada més experts afirmen que es tracta d'un problema en el model agrari, entre ells l'ELB i la Confederation Paysanne. Les granges industrials són "bombes virals".
L'educació dels ocells és cada vegada més intensiva i industrial, i el fet és que els dipòsits i el transport d'animals permeten i faciliten la propagació del virus. A més, atès que totes les seleccions de genètica estan fetes a favor de la productivitat, al final són molt més vulnerables als atacs mediambientals, entre ells els virus.
Finalment, per a limitar posteriorment la propagació de virus com H5N8, s'hauria de dur a terme una reflexió real sobre el sector del cultiu, afavorint mesures valentes a favor d'una agricultura popular de qualitat.