L'aigua, la salut, l'educació, l'energia i l'economia són els cinc dits d'aquesta mà que, en una acció amistosa per l'equitat, podrien fer realitat el somni impossible del Quixot: "Sumar una mica de noblesa a la humanitat".

De les tres primeres, l'aigua és la més amenaçada per a sortir del control i la gestió pública. Sense risc de pèrdua, corre el risc d'equivocar-se, ja que el pas del públic al privat suposa sempre una pèrdua de qualitat i accessibilitat.

Així mateix, només l'aigua dels quatre depèn en part de la institució més pròxima a la ciutadania, com és el cas dels ajuntaments.

La seva defensa obligatòria exigeix la creació d'iniciatives com la Vida i la Sobirania i la Salut, mitjançant mocions en el Registre d'Ajuntaments, com es va fer en Hernani el 3 de gener per a assegurar la seva sobirania. Es demana a l'Alcalde que voti a favor de tres punts: l'informe sobre la composició de l'aigua procedent de la Mancomunitat de l'Añarbe, amb possibles additius com a fluor, per a poder tenir-la en funció de la demanda.

Així mateix, començar a analitzar amb les persones d'aquests grups la possibilitat de transformar-se en aigua potable amb un agent químic no tòxic i amb menor risc que l'actual (hipoclorit sòdic i de lleixiu), sent el de major poder desinfectant de l'ozó amb efectes beneficiosos per a la salut i menors costos de manteniment. Finalment, nomenar l'aigua potable, totes les seves fonts, aqüífers i deus: patrimoni municipal, de gestió sobirana, intransferible e... inprivatizable.