argia.eus
INPRIMATU
Almenys 185 persones han mort en les protestes de l'Iran
  • Gairebé un mes després que Mahsa Amini morís detinguda per la policia iraniana, els ciutadans protesten des de llavors. Durant una vaga en les refineries de petroli, els treballadors criden a una protesta nacional per a aquest dimecres.
Maria Ortega Zubiate @ortegazubiate 2022ko urriaren 12a
Ia hilabete daramate Irango Gobernuaren aurka protestan. / Argazkia: Reuters.

Les protestes contra el Govern iranià han deixat ja 185 morts, dinou d'ells menors, segons ha informat l'agència de notícies Reuters. Fonts del govern han afegit que han mort fins a 20 persones de les forces de seguretat. A punt de complir un mes des de l'inici de les protestes, les manifestacions i vagues no cessen: precisament, de dilluns a dia els treballadors de la refineria de petroli d'Abad, la més antiga d'Orient Pròxim, estan en vaga. També s'han produït parades en Asalouyehen, que compta amb instal·lacions petroquímiques i infraestructures de gas natural. El dimecres al migdia també s'ha convocat una protesta.

Protesten a l'Iran des del 16 de setembre, data en la qual va morir, després de passar per les mans de la policia, la jove kurda Mahsa Amini, coneguda com Mahsa, el nom corb de la qual era Jina, que ha prohibit posar els noms corbs de l'Iran. Va ser detingut acusant-lo de “vestimenta inadequada” per no haver col·locat “adequadament” al hijaba. Des de llavors, les protestes per l'enderrocament del govern clerical de l'Estat han proliferat en tot el territori, sobretot a Kurdistan de l'Iran, on van començar les primeres menifestaciones, ja que Amini era d'aquí.

Els manifestants han llançat una reivindicació per a investigar la mort d'Amin, però no és l'única petició. Les protestes s'han mostrat contràries al règim i han llançat reivindicacions feministes, entre elles l'abandó de les seves polítiques “feminicidas”.

Les vagues que s'estan produint en el sector energètic poden ser, segons els experts internacionals, una de les armes més importants contra el govern. Subratllen que les protestes de 2022 poden ser una fita en la República Islàmica establerta en 1979. No obstant això, no són els més poblats de la història del país ni els que més han influït: Les protestes de 2009, fruit del suposat frau electoral a la presidència, van reunir milers de persones i van ser nomenades Primavera Persa.

Jin, jiyan, el lema azadi convertit en símbol

El conflicte iniciat en el tríada Teheran ha creuat tot el país i les seves fronteres. Al llarg del món s'han difós imatges de milers de dones llevant el hijaba o tallant el pèl com a símbol de protestes contra les lleis del règim iranià. Aquests vídeos es realitzen sota el lema “Jin, jiyan, azadi” (“Dones, vida, llibertat”).

Alguns artistes i personatges mundials s'han sumat a aquests vídeos, i són molts els que s'han gravat dient aquestes tres paraules o tallant el pèl. A Euskal Herria, per exemple, la plataforma zorrotz.eus ha reunit diversos artistes repetint el mateix lema que utilitzen a l'Iran. Entre ells es troben: Itziar Ituño, Uxue Alberdi i Idurre Eskisabel.