argia.eus
INPRIMATU
Anàlisi
L'elit econòmica es fixa en el salari mínim
  • Per a l'elit econòmica europea, el Salari Mínim Interprofessional sempre ha estat un obstacle per a crear ocupació en les condicions que ells volguessin. L'última fletxa l'ha llançat el Banc d'Espanya: pujar la barrera del salari mínim pot perjudicar la creació d'ocupació. Però és cert?
Juan Mari Arregi 2021eko ekainaren 17a
Pentsio duinen eta gutxieneko 1.200 euroko soldataren aldeko manifestariak Bilbon (arg.: @AndoniOtx)

1.047 euros. Aquesta és la barrera que el Govern d'Espanya vol posar al Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a l'any 2023, que en l'actualitat ascendeix a 950 euros. Aquesta previsió afectarà milers de ciutadans bascos, ja que els governs autonòmics del sud del Bidasoa, de moment, no han tingut el menor rastre d'aquesta competència.

El salari mínim s'ha estès en diversos països europeus fa temps per a garantir als treballadors un ingrés basi. Per exemple, en l'Estat francès, inclòs Ipar Euskal Herria, la barrera és de 1.554 euros, més pròxima al salari mitjà. Però per a l'elit econòmica europea aquest mínim sempre ha estat una trava per a crear ocupació en les condicions que ells volguessin.

"El missatge del Banc d'Espanya és clar: no t'ocorri tornar a pujar! I sabem de quin pinso menja aquesta alta entitat financera"

Després de l'anunci del Govern espanyol, el Banc d'Espanya, que també ostenta el bastó de comandament financer, ha emès un informe en el qual destaca la suposada avaria en l'ocupació provocada per la pujada del SMI en 2019. Els mitjans de comunicació espanyols de l'elit s'han vist afectats per aquesta mesura, que ha eliminat “100.000 llocs de treball” d'una banda; per l'altre, que en realitat han estat 174.000 els perduts; per la desocupació entre persones majors i joves…

L'informe posa l'accent en una “evidència”: L'augment del SMI afecta negativament a la creació d'ocupació. Però l'enquesta de població activa diu just el contrari, ja que l'any en el qual es va incrementar l'SMI, milers de persones van començar a treballar.

Però el missatge del Banc d'Espanya és clar: no t'ocorri tornar a pujar! I sabem del que menja aquesta alta entitat financera, ja sigui banca privada o gran empresa. Anomeneu-li pressió, amenaça o xantatge si es vol. Què hem d'esperar dels enviats del govern? Els sindicats i partits als quals se'ls ha donat recer deurien, almenys, sembrar el vent perquè la promesa de pujar l'SMI a poc a poc.