La gent es va acostar a casa satisfeta. La Fira del Llibre i del Disc Basc de Ziburu ha sabut tenir gana de llibres, fam de basca i fam de gent, i ganes de menjar per als tres. Per segona vegada, la fira organitzada per l'associació Baltsan i Argia ha passat per la localitat costanera de Lapurdi en el dotzè dia assolellat de juny. Lezo, Azpeitia, Izpura, Oiartzun, Zarautz, Azkarate, Baiona, Iruñea, Orio, Urruña, Hendaia, Ozta, Hernani, Astigarraga... Gent de diferents racons d'Euskal Herria s'ha acostat, com diu l'escriptor de Maiatz, Luzien Etxezaharreta, “perquè Ziburu és un lloc idoni per a la posada en comú de totes dues parts”.

Allí van estar 23 editorials, publicant llibres en basc, els més grans dels petits i els més petits, sense que cap d'ells fes ombra a l'altre. Perquè ens avisen que el nostre és petit, i perquè repetim una vegada i una altra que som petits. I, per descomptat, som petites (al costat de les grans), però deixant a un costat les creacions escrites en francès i espanyol i dedicant tota la plaça a les de basca, ens queda clar que la nostra petita és gran. Aquesta creença podia fer-se amb senzillesa i amb orgull descobrint el menú de la plaça de Ziburu.

Entre ells es trobava l'editorial Pamiela, en la qual era present el seu company Peio Elzaburu amb una “especial inclinació”: “Som una editorial navarresa, encara que llavors afortunadament no estem en la situació d'Ipar Euskal Herria, nosaltres també hem passat males temporades i les passem, per la qual cosa sempre hem respost afirmativament a totes les gomitas d'Ipar Euskal Herria. Sabem que la comunitat és important, som minoritaris i sabem l'important que és el punt de trobada, ho entenem molt bé els navarresos”.

Sí, ha estat un punt de trobada, i la qualitat de la fira ha permès la proximitat entre escriptors i lectors. Encara que la gent s'ha reunit sota la carpa blanca muntada en la plaça, no hi ha hagut aglomeracions asfixiants, i hi havia temps i espai per a la conversa. Com en Arteta necessitem recordar el que és natural, Etxezaharreta ens adverteix del següent: “És important per a un escriptor parlar amb el lector”. Sí, així és, i la frase val al revés: “És important per a un lector parlar amb l'escriptor”. Oihana Arana ha estat presentant el llibre de poemes Lazunak azkazaletan, publicat amb l'editorial Susa i que acaba de publicar Euskaltzaindia. A ell també li agrada aquest intercanvi: “M'agrada veure alguna cosa que ha estat tant temps dins d'un mateix com després canvia de forma, com viu la gent. Canvia, la qual cosa un escriu i el que l'altre llegeix mai és el mateix, perquè al final cadascun llegeix cada llibre des d'on està i des del que viu, i a mi les confrontacions que allí es creen em semblen sempre interessants”.

Creiem que aquest intercanvi és necessari, ara que sortim a poc a poc de la COVID-19, la tercera persona solista. En parlar amb diferents editorials, també hem parlat de la influència d'aquest context i asseguren que, en general, no ha suposat un cop brutal en la producció de llibres. “Els llibres han seguit el seu camí, escrivint als escriptors, llegint als lectors... aquest moviment no ha estat interromput per la situació, la qual cosa hem perdut és l'intercanvi d'escriptors i lectors: saludar-se, felicitar-nos mútuament o ajuntar-nos i comentar el llibre”, en paraules d'Itziar Ugarte, de Susa. El Mercat de Ziburu considerava que era una cita per a recuperar el perdut. De la mateixa opinió és Elzaburu de Pamiela: “Si hi ha molta emoció, es nota que aquest bon hàbit de llegir no s'ha perdut, més encara la gent té gana”.

Al matí, després de les presentacions de llibres i del programa de bertsos Marrazko-marrazko-marrazkio van passar les hores, Odei Barroso i Maddi Ane Txoperena seguien allí, contents, contant-los contes. “Fa ja gairebé un any que no he cantat en una plaça… ha complert moltes funcions, entre elles la de respondre a la fam de la gent, ens ha ofert una vida social; i m'ha afectat també en la vida artística, m'ha tornat a convidar a cantar en la plaça, he agraït aquest estar amb la gent”. Pel mateix camí va també Txoperena: “Jo he actuat en escenaris i sales molt més formals, però he agraït la proximitat amb la gent que ens ha ofert el d'avui. Ha estat un dia de trobada, he trobat un munt de gent que no havia vist des de fa molt temps”. També han agraït que la fira s'hagi dedicat als llibres i discos bascos: “Aquesta discriminació positiva és positiva”; “és bé que s'hagi limitat estrictament, perquè en cas contrari ens menja als altres”.

La jornada del dissabte també va tenir lloc en el Palau Euskalduna de Bilbao, amb presentacions de set escriptors, dirigides per la periodista d'Euskal Irrati Telebista Maia Muruaga: En Ena viu Maddi Ane Txoperena, Asiskoren Sugarren mende, Naparra de Jon Alonso, cas obert, Mikel Antza i Adur Larrea Burgosko auzia: iraultza eta bizi!, Les plantes de la Casa de Jakoba Errekondo, els Lazunak d'Oihana Arana en les ungles i els Susmaezinak d'Itxaro Borda. En total, les editorials van posar sobre la taula unes 60 novetats d'enguany, al costat d'altres centenars de les quals tenien en anys anteriors.

Centralitat en la producció de llibres en basc

“És satisfactori donar visibilitat i centralitat a la producció de llibres en basc” diu Ugarte de Susa. L'elecció dels organitzadors ha estat únicament oferir espai a la producció de llibres en basc i canalitzar la comunicació únicament en basca. Una elecció atrevida i política, diglòssia en un ambient de violència per a Ipar Euskal Herria, que si introdueix el basc selecciona el bilingüisme. Valent, política i agraïda pels qui volem viure en basca. Més d'un ziburutarra estava encantat de veure la plaça en basca.

Si bé encara no ha arribat l'hora de la valoració, Ladix Arrosagarai, membre de Baltsan, en l'entrevista amb l'editorial, feia un “molt positiu” al final de la jornada: “El nostre objectiu és donar suport a la producció de llibres, i estem contents perquè ha vingut més lectors a aquesta segona edició i les editorials també han venut més”.

“[Al País Basc Nord] hi ha poques llibreries, i en aquestes poques hi ha productes en basc que no estan disponibles. I si no són espectaculars, no es compren. Per tant, nosaltres volem donar visibilitat i accessibilitat a la producció en basca”, assenyalava en la presentació de la fira Adur Larrea, membre i creador de còmics de Baltsan.

“Tota la plaça ha parlat en basca durant tot el dia”, diu Arrosagarai, alegrement. Una victòria immillorable per a un Ziburu que té entorn del 12% dels bascos. En Ipar Euskal Herria, amb 310.000 habitants, hi ha 51.000 euskaldunes que, sense cap mena de confessió, viuen en basca a mesura que es van fent en contra del corrent, des de la consciència i el cor.

De l'escola a la plaça

Entre ells, tenim nens i, si ens fixem en les edats més típiques, les dades són millors: dos de cada tres nens i nenes reben educació en basca –íntegrament o en bilingüe–. Però el problema és que molts tenen l'idioma que han escoltat entre les quatre parets de l'escola, ja que tant a casa com en la plaça tenen el francès com a idioma a utilitzar.

Preocupats per aquesta situació lingüística, encara que sigui per a un sol dia, han volgut remuntar a través de la fira aquesta realitat infantil: “Que escoltin el basc en la plaça del seu poble, al costat dels seus pares, amb plaer i sense pressió”, ens contesta l'organitzadora i escriptora Maddi Zubeldia, preguntada pel seu objectiu de cara als nens. Així, uns mesos abans s'havien posat en contacte amb les escoles i han creat el conte d'Iturri Zaharra al costat de la contista Bernadette Irazoki i amb l'ajuda del mandoline Mixel Klaudio, el guitarrista Txomin Aritzaga i l'acordeonista Xano Urtxegi.

En 1676, en l'antiga font de la vila, cada escola ha publicat una cançó en la qual s'esmenta l'element de l'aigua. “Aquest lloc té màgia. Hem begut de la vella font, han descobert la funció de la font, de contar contes, d'ajuntar-nos i han vist la seva importància. És la nostra font, està esgotada... però avui no es va esgotar”, diu Zubeldia, encara encantat amb el moment viscut. No se'ls ha dit directament que la metàfora del basc i de la trobada en basca podia ser la font, però segur que sense donar-li una explicació formal es relacionarien amb l'ambient que els envoltava. Deixant la font, tots van acabar en el mercat, nens i pares: “Ha vingut una gent que no anava a acudir a la fira gràcies al conte de la Font Vella i se'ls ha ensenyat que també poden gaudir en basca anés de l'escola”, ha explicat Arrosagarai. La de la font antiga té una cita que Zubeldia vol repetir tots els anys.

Igual que la cita d'Iturri, els organitzadors també volen repetir la cita de la plaça. El periodista s'ha preguntat per la necessitat d'ampliar la fama, en un ambient popular i familiar afavorit per la petita grandària de la fira. La resposta –donada a títol personal– és la següent: “Podem anar un parell de mesures més amunt, però no gaire... si no, hauríem de moure'ns a un lloc més gran, però en aquest cas deixaríem la plaça i el nostre objectiu és que el basc agafi la plaça directament. Per tant, augmenta, però dins dels límits que ens dona la plaça”. Encara que sigui un dia a l'any, tornarem a tenir la sort de viure la plaça de Ziburu en basca.

El mercat va acabar amb el concert d'Aguxtin Alkhat i Julien Labat. La fira va obrir les seves portes i van ser molts els que van ampliar el dia a les terrasses dels bars Maitenia i Bittor de la plaça, dues dels allotjaments bascos més benvolguts per als bascos al llarg de tot l'any.

A continuació, les fotos de Dani Blanco: